04/04/2021

Entre dos focs

3 min

El Parlament balear augmenta un 12% la dieta dels diputats d'Eivissa i Menorca. Aquesta pujada es justifica pel fet que els preus dels hotels que es troben als voltants de la Cambra han augmentat. Així que la dieta dels diputats serà d'un total de 180 €, desglossada de la següent manera: 60 per a la manutenció i 120 per a la pernoctació. Certament, els representants del poble han d'estar ben cuidats i les seves necessitats ben ateses perquè puguin exercir les seves funcions. Als altres mortals sempre els queda l'única opció de reajustar les despeses quan els augmenten el preu del lloguer del seu habitatge habitual. Ni els desorbitats preus de lloguer ni l'augment de nivell de vida han estat motius per a demanar un augment de salari o pensió. Als ciutadans del carrer els toca batallar contra vent i marea i sobreviure al que el mes de febrer l'Ajuntament de Palma va qualificar com a “emergència residencial molt greu”.

Mentre s'aprova l'augment del 12% a alguns diputats i diputades, la pujada salarial del 3,5% en els diferents sectors de l'hostaleria, prevista per al mes d'abril, s’ajorna de moment fins a juny. Sentit comú i responsabilitat per part dels treballadors i treballadores d'un sector castigat per un mal aliè a la seva voluntat. Aquest fet demostra que les pujades, per molt necessàries que siguin, poden ajornar-se vetllant pel bé comú, però, i com va dir F. Dostoievski: “No ens oblidem que les causes de les accions humanes solen ser... més complexes i variades que les nostres explicacions posteriors sobre elles”.

Recordem també que, mentre s'aprova pel Parlament l'augment del 12% de les dietes d'alguns diputats i diputades, només el 3,5% de les persones que viuen sota el llindar de la pobresa a les Balears es beneficien de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), tal com ha denunciat l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, segons la qual tan sols el 6,4% de la població sota el llindar de pobresa a Espanya se n'ha beneficiat. Mentrestant, les cues de la fam sí que continuen mantenint-se i cada vegada es fa més difícil per a moltes famílies arribar a fi de mes.

L'esperança o el desig que tornin una altra vegada els turistes és ben legítim, encara que no agradi a tothom. Mentre es reactiva l'economia, sempre es pot redirigir cap al que anhela la societat per a un futur menys arriscat, perquè cap futur és segur! Agradi o no, els projectes de vida de moltes famílies depenen del turisme i continuaran depenent-ne mentre no existeixin altres alternatives. En canvi, en mans dels consumidors queda l'opció de reactivar una part de l'economia, i amb això em refereixo a l'elecció entre la compra en comerç local o a les gegants plataformes de comerç electrònic. A les nostres pantalles arriben els tentacles de les dues economies més aclaparadores i salvatges del planeta, el duel entre gegants Amazon vs. Aliexpress, que a finals del mes de març va complir 11 anys. Per a apoderar-se dels nostres diners virtuals, alimenta amb cada clic l'economia estatunidenca o xinesa, mentre s'arruïnen les petites indústries familiars i negocis del nostre entorn. Ens apesara aquesta realitat, però continuem alimentant el monstre. Ens apesaren les pèrdues, però no som conscients que, per molt petites que siguin les nostres compres, van generant petites pèrdues al nostre voltant més pròxim, i les petites pèrdues són el degoteig incessant que porta a la fallida. I “un petit forat enfonsa un vaixell”, com va dir B. Franklin.

Finalment, espero que l'augment del 12% en les dietes d’alguns diputats i diputades els animi a lluitar perquè les famílies més necessitades aconsegueixin beneficiar-se de l'IMV que tant els fa falta per a poder viure amb una certa dignitat. En dir viure em refereixo a cobrir les seves necessitats vitals i alguns drets més bàsics, com l’alimentació i tal vegada un sostre.

Malika Kathir és filòloga

stats