18/02/2022

Amb filosofia

2 min

La introducció de la filosofia als estudis de Secundària arribava en una edat crucial, quan hom s’adonava que l’última raó del món no era del tot clara, i que hi havia la possibilitat de demanar-se si hi havia alguna cosa que pogués ser el fonament de tot. Començaves a fer-te preguntes, a aprendre que tot es podia qüestionar: el professor de filosofia era aquell excèntric saberut i enraonat, que sobretot sabia escoltar i guiar, i que venia amb el cap ple de preguntes amb què dissoldre les falses certeses amb les quals els joves comencen a excusar-se emmetzinats pel primer cinisme de l’edat adulta. 

La filosofia, més enllà d’obres, autors, corrents i polèmiques entre posicionaments, era, per sobre de tot, una actitud. Agafar-s’ho amb filosofia no era tan sols prendre-s’ho tot amb una certa tranquil·litat estoica –gran lliçó, també!–, sinó saber que tot es pot raonar d’una altra manera, que l’edifici intel·lectual no està acabat d’una vegada per totes i que és possible trobar altres respostes, altres maneres de fer que potser no són les que, ara per ara, posem en primer pla. 

Què és la justícia? I el bé? D’on sorgeix el mal, i la bondat? Per què estimem, o odiem? Hi ha un sentit final al nostre pas per aquest món? Vivim en societat, però seria possible viure d’una altra manera? És la democràcia el millor sistema? Sí, i per què? Per què hi ha hagut filòsofs que ho han qüestionat, i per quines raons? Què ens porta a saber que una cosa és bella? Què és una idea, un pensament? Com evoluciona el coneixement? Té sentit, la història humana? 

Negar la importància de preguntar-se tot això, i donar als joves unes pautes per pensar-ho des del rigor, des de l’obra escrita dels homes i dones que han pensat tot això, i possibilitar que arribin a pensar pel seu compte per ser ciutadans en una societat on cada dia s’han de prendre decisions –el pensament crític–, tant a la vida individual com a la col·lectiva, és fer-se un flac favor. Perdre’s tot això és deixar de banda el millor que pot donar una educació liberal, en un país en què cada vegada més sembla que el sistema educatiu està pensat per produir éssers fluixos, consumidors de televisió embrutits per les xarxes socials. La llàstima és que, a la literatura, hom s’hi pot enganxar en altres moments de la vida, per curiositat de lector hedonista, per exemple, però que difícilment ningú s’aproparà a la filosofia si no és perquè hi hagi estat introduït en una edat primerenca. Tot, absolutament tot, deriva d’una filosofia: el nostre sistema polític, les nostres lleis i la visió humana que les fonamenta, la nostra educació pública, les ideologies, la necessitat de treballar per la igualtat real entre individus, els nostres gustos, els límits que posem a la jornada laboral, fins i tot el sistema amb el qual ens repartim la riquesa o paguem impostos. Hi ha una filosofia política, també una de moral, i una estètica, i saber-ho veure, jutjar i millorar forma part del que significa ser una persona completa. Que ara se’ns vulgui escamotejar aquest saber mostra ben bé el poc que s’espera de nosaltres.        

Melcior Comes és escriptor

stats