Les modes tenen els seus perills. I la gent d’HazteOír no sap el mal que ha fet, no només a la comunitat transsexual, sinó a tot l’imaginari col·lectiu del país anomenat Espanya. A la pell de brau són molt de la mimesi, allò que ells diuen #CuloVeoCuloQuiero, i ara, si no fas un bus protesta, ets un no ningú. I, per fer-se notar, coincidireu amb mi que els millors són la gent de Podemos i aquesta setmana han aconseguit ser portada per terra, mar i aire gràcies a la posada en marxa del #Tramabús, un autocar customitzat amb les cares de gent que ells consideren, com a la pel·lícula de Bryan Singer, ‘sospitosos habituals’. Jo, la gràcia, he de dir que la vaig trobar ocurrent, però com a persona avançada al venidor, tenc por de la quantitat de busos que ens esperen.
La corrupció, per molt que hom vulgui negar-ho, és un mal endèmic de la política espanyola i el tema dóna –amb accent, som així de rebel– per a trenta busos. De fet, el de Podemos ja ha quedat antic abans de començar a rodar gràcies a la detenció d’Ignacio González, l’home que substituí la gran Esperanza Aguirre com a president de la Comunitat de Madrid. Per això vull regalar una idea al món contemporani: facem un autobús en positiu. El #Filobús. Aquesta petició va adreçada a l’Institut d’Estudis Catalans i esper que m’entenguin, tot i que aquest diari estigui escrit en la llengua de #JaumeCabré. Per res del món voldria fer-los patir com al pobre Sebastián Luances, l’aspirant a segador argentí que ha demanat la baixa d’un curs de jardineria de l’Ibanat per depressió perquè no entenia el català.
Com que jo ja he vist un nínxol de mercat a l’Institut Balear de la Natura, recordem la polèmica del fals bomber de l’any passat, la meva idea és crear un autocar ple de filòlegs que vagin escampant la seva sapiència arreu dels territoris de parla catalana on, curiosament, hi ha ‘tanta’ de gent que pateix per no parlar-la. I l’Ibanat es perfila, per la quantitat de gent afectada, com la primera aturada perfecta del #Filobús. Seria una mica com tornar als temps de la República amb la Institución Libre de Enseñanza on feia classes #AntonioMachado però versió #CarlesRiba.
Amb aquest bus, com que tothom podria aprendre català davant ca seva, ens estalviaríem disgustos com el del pobre jardiner-potser Sebastián, un home que en 10 anys de vida comuna entre nosaltres no ha estat capaç d’aprendre els rudiments de la llengua vernacla, una llengua romànica que comparteix més del 70% de les arrels lèxiques amb la seva. Però, pobret, ell té els seus drets lingüístics ben interioritzats. Els de la resta de gent que es trobarà pel camí ja són figues d’un altre paner. Déu faci que quan aquest bon home, si qualque dia arriba a acabar el complicat curs de l’Ibanat en la llengua imposada i que li provoca tants de mals de cap, faci feina a qualsevol jardí de qualsevol poble de les nostres illes, pugui entendre qualsevol padrina de foravila que quan el vegi arribar amb la motoserra li digui “vius, que no hem de prendre mal”. Emperò, així com van les coses, si passàs un denou, encara seria culpa de la padrina per haver-lo atacat a cop de pronom feble.
No obstant això, si la idea del bus us sembla una mica desproporcionada, una altra solució més barata i més a l’abast seria celebrar Sant Jordi com cal i llegir una mica. N’hi ha prou de sortir aquest diumenge a fer una volta pel centre de qualsevol ciutat del territori i trobareu tot el necessari. Només cal saber mirar i triar. Moltes roses i llibres per a tots.
