OPINIÓ
Opinió 22/08/2018

Els fills d'Israel

i
àlex Volney
3 min
Els fills d'Israel

Més de vint anys al barri donen per a molt. Durant tota aquesta sèrie d'anys s'han succeït les trobades, les visites i els viatges iniciàtics de moltíssimes famílies, dels llocs més insospitats d'haver rebut durant segles aquest poble. L'Argentina, Xile, Alemanya, França, Suïssa... D'arreu del món compareixen persones, a moltes de les quals els pares, avis o besavis, els han parlat, els han recitat o llegit textos, o fins i tot contat rondalles mallorquines, en una llengua que, avui, no és la seva, però que els ressona des de l'avior més íntima.

El matrimoni major, suís, que un any rere l'altre compareix i cada any es mostra més preocupat per la involució històrica. Entranyable parelleta que veu com amics i familiars deixen el país per establir-se a Israel, per mor de la inseguretat i del perill del retorn als moments més durs que sembla pot reviure la vella Europa. L'alemany d'origen mallorquí que porta tota la canalla amb la seva dona i venen a l'Argenteria, aquest home treballa en un hospital de la primera potència econòmica europea, des d'on, cuidant un pacient en els seus darrers moments, aquest així com pot l'escomet i li diu en una veu com un fil que s'apaga que els seu origen és xueta, que viatgi a Mallorca, que vengui a Ciutat i passi per l'Argenteria, que quan hi sigui acabarà d'entendre moltes coses. Aquest client, en arribar, ens ho conta, troba tot allò que ha de menester i carrega. Un petit però intens i emocional viatge a les arrels avui ben regades pels editors que s'han posat les piles i adoben aquest conreu. Potser en vint anys hem passat de quatre o cinc llibres mig exhaurits a passar la vintena d'obres de tema xueta i jueu, per tenir ben en compte. Aquesta setmana passada, tota una família sencera de Xile, una preciosa història de com a milers de quilòmetres, molts cops, es conserva més memòria que aquí mateix, a casa nostra. Mai no oblidarem, fa un grapat d'anys, un homenet major, un vellet de pols nevada consultant obres d'aquest tema i demostrant uns extraordinaris coneixements al respecte, que acabà fent-nos tota una classe i arribà a un punt ben interessant. En aquells moments vam poder consultar, dies després, alguns historiadors locals pensant que ja coneixien aquesta qüestió, però no fou així. Avui ja fa bastant que, comentant a uns i altres, hem pogut escampar aquella bella observació que ara els faig arribar. Potser molts de vostès, a hores d'ara, ja coneixen el traçat de la part més vella de Ciutat. Quan es parla de l'origen dels mallorquins sorgeixen moltes discussions, moltes. Tenim la polèmica servida. Aquest senyor de Nova York sostenia, també, que els banys àrabs són jueus. No tenc coneixements per entrar en aquesta qüestió. Els que els tenen difereixen en moltes coses. Es posin en lliça els autors competents, servidor es decanta. Ara bé, el que és objectiu i una evidència és allò que aquest home ens feu observar obrint i desplegant el mapa de Palma sobre el taulell de la llibreria. Basta que vostès també ho facin i s'ho trobaran al davant. Els carrers Pont i Vic a ponent i Santa Clara a llevant assenyalen el nord de l'estrella, baixant per Pont i Vic a l'oest i a l'est per Sant Alonso, ho travessa tot el carrer de la Puresa, l'ample que segueix l'estel pel carrer de la Portella cap a llevant. Dibuixa una sorprenent estrella de David. Òbviament, els angles i punts que manquen corresponen als avalots de 1392 i el seu fatídic resultat. Si vostès observen amb atenció veuran, a vista d'ocell, l'estrella. A la punta que marca el nord, gregal i mestral hi veuran que la part inferior no és continuada i aquell bon home atribueix l'actual dibuix incomplet a la destrucció del call en una d'aquestes jornades negres de la història més vergonyosa viscuda a Mallorca. Sempre a vista d'ocell, que és la millor i més prudent distància des d'on s'albiren els fets més humans.

stats