4/5: Fets i paraules

En la cultura política espanyola, quan les paraules van en una direcció i els fets en la contrària figura que ens hem de creure les paraules. Així, Espanya es proclama una democràcia exemplar i ho hem d’acceptar com un dogma de fe tot i que els fets sovint ho desmenteixin. Així, Ciutadans es proclamava un partit liberal i centrista, tot i que els fets el situaven com una de les tres branques en què es va dividir la dreta aznarista. Així, Ciutadans es proclama ara a la campanya madrilenya el partit de la moderació a diferència de Vox, quan bona part del màrqueting de la crispació aplicat per Vox el va aprendre d’Arrimadas. Però tot i que les paraules es mantenen, els fets són tossuts. Quan a Espanya el globus de Ciutadans s’ha desinflat –ara toca a Madrid– l’aire no s’ha repartit entre esquerra i dreta, sinó que se n’ha anat tot cap a la dreta. Un partit no és el que diuen els seus dirigents, sinó el que trien els seus electors. I l’elector no va creure mai que Ciutadans fos una frontissa centrista entre PP i PSOE, sinó un complement del PP en l’espai comú de la dreta (i si anaven mal dades, un relleu) i un partit germà de Vox en el nacionalisme espanyol radical. I quan li ha agradat més l’original, ha passat full de la còpia.

Vicenç Villatoro és escriptor