OPINIÓ

El feminisme i el seu context

En uns moments en què determinats sectors del feminisme qüestionen aspectes que sempre han estat centrals en l’anàlisi de l’opressió de les dones, cal recordar que el feminisme és un moviment social i polític que té un recorregut històric de més de 300 anys, i que, des del primer moment, s’embranca en la defensa dels drets més bàsics de la meitat de la humanitat, és a dir, els drets de ciutadania. Com diu Amelia Varcárcel, en els debats en el si del moviment, que sempre són enriquidors, no podem oblidar el context, i aquest ens mostra, amb una claredat meridiana, que, segons la zona del planeta en què es neixi, la vida de les dones pot ser regular, dolenta, dolentíssima o aterridora... com és ara la vida sota règims integristes o sota la bota de governs d'extrema dreta. Recordem dones dins presons de tela negra, lapidades, nines sense poder anar a escola ni viure la seva infantesa amb un mínim de felicitat, casades o venudes com si fossin mercaderia, anul·lades, sense tenir accés a una vida intel·lectual i professionalment rica, o prostituïdes en contra de la seva voluntat, colpejades, assassinades, pel simple fet de ser dones.

El moviment feminista ha participat i participa activament en la presa de consciència de milions de dones de l'opressió que significa viure dins d'una societat patriarcal, però també treballa perquè els homes es plantegin els seus privilegis il·legítims, es qüestionin la seva masculinitat i es proposin inventar nous models de vida i de convivència, en un procés emancipador que enforteix els pilars d'una democràcia real.

Aquest és el context, i aquests són, diguem-ho una vegada més, els objectius més bàsics del feminisme: accés al coneixement, a la salut; a viure sense ser violentades, humiliades, colpejades –precisament per qui diu que les estima–; dret a anar pels carrers, a qualsevol hora del dia i de la nit, sense mirar de cua d'ull; a cobrar el mateix que un home per la mateixa feina; a no carregar amb totes les responsabilitats familiars i de cura de les criatures i les persones dependents... entre tants d'altres.

En les diferents onades feministes, i sembla que estaríem en el sorgiment de la quarta, la reflexió sobre les causes de les diferències dels rols de dones i homes i la subordinació que això significava per a la meitat femenina de la humanitat va ser constant, però des dels anys setanta del segle XX, l’anàlisi de la variable gènere va permetre entendre les diferències entre aquest concepte i el sexe biològic, el primer entès com a construcció cultural i origen de l'opressió femenina. Per tant, en la meva opinió, gènere com a categoria social és una de les contribucions teòriques més importants per a la comprensió dels mecanismes del patriarcat en la construcció dels models tradicionals de la masculinitat i la feminitat i per a jerarquitzar-los, i atribuir a uns i altres el seu lloc al món. És cert que és un concepte complex, i en estudi i anàlisi permanent des de moltes acadèmiques feministes, però crec honestament que no hi podem renunciar.

Els moments que vivim són particularment perillosos, amb una dreta i extrema dreta que en l'àmbit internacional, però també en un nivell més proper a nosaltres, ja sense complexos, fa explícita la seva misogínia, possiblement com a resposta temorenca a les grans mobilitzacions de milions de dones arreu del món, a moviments com el #MeToo, a la força de les noves generacions d'al·lotes que diuen prou a les violències masclistes, a la seva cosificació permanent... que volen, que volem, la ciutadania de ple dret.

No es tracta de refusar ni debats ni idees noves, això aniria en contra de la nostra pròpia tradició, però no podem caure ni en ingenuïtats ni en trampes, encara que aquestes venguin revestides d’una suposada modernitat. Si volem canviar de paradigma i consolidar aquesta quarta onada, ens queden per endavant molts de reptes i haurem de saber gestionar bé totes les energies que estan sorgint. S’hauran de situar a l'agenda feminista temes tan claus com, en primer lloc, naturalment, les violències masclistes, i entre elles, la prostitució i el tràfic de dones i nines, la pornografia, els ventres de lloguer, eliminar la bretxa salarial... Hi ha molta feina per endavant.

El feminisme és una lluita col·lectiva i amb una mirada internacionalista, i el dret de les dones són drets humans, aquest és el context, no ho podem oblidar.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF