Feliciten Macron i pacten amb Vox

Diumenge a la nit, Feijóo celebrava: “França ha decidit seguir pel camí de l’estabilitat [...], el poble francès ha elegit construir una Europa més forta i unida”. Celebra que Le Pen hagi perdut la mateixa setmana que el PP ha investit un president regional amb els vots de l’extrema dreta! Quan parlen d’Europa, celebren que l’extrema dreta perdi les eleccions, però si es tracta d’Espanya, la conviden a entrar al govern.

Certament, durant dècades, l’extrema dreta feia vot útil votant el PP, perquè el PP venia del franquisme. Només cal sentir Feijóo com parla dels votants de Vox, com si fossin una mena de fills pròdigs que ell farà tornar a la casa pairal d’on no haurien d'haver marxat mai. Rivera també els festejava.

Ahir li vam preguntar a Joan-Lluís Lluís quina lliçó hauríem d’aprendre a Catalunya del que ha passat a França, i no es va estar de dir: “En el vostre cas, l’extrema dreta va molt més enllà dels partits que la representen i, per tant, diria que ho teniu molt més complicat. A França el panorama real sociològic dels partits és més llegible”.

Sí, l’extrema dreta espanyola va molt més enllà dels partits i per això està tan normalitzada a la política i als mitjans. Als mitjans espanyols, s’entén, no pas al New Yorker o al Washington Post, que han denunciat l’atac als drets civils que representa en un país democràtic l’espionatge a gran escala descobert per CitizenLab.

Els atestats de la Guàrdia Civil que els fiscals donen per bons sense pestanyejar o el control dels tribunals per la porta del darrere pertanyen a la mateixa cultura autoritària d’estat que porta ministres socialistes a dir “aquí no s’espia” o “el CNI no es pot defensar”. Sí, a Catalunya ho tenim més complicat.