Sí, l’escola on faig feina és una escola segregada: una escola la població de la qual són alumnes migrants, de minories ètniques o de famílies amb recursos econòmics molt limitats. En altres contextos seria qualificada com un gueto escolar, però, ara, d'aquests centres en deim segregats.
Faig feina a una escola amb un imant que ha fet que, tradicionalment, tant a principi com durant el curs, el nou alumnat que ha anat arribant –i que se’ns ha enviat– fos d’aquest mateix tipus, cosa que ha fet més gran la bolla de neu.
No som una excepció ni un error del sistema. El que passa en aquest col·legi no és un fet aïllat. El nostre cas es repeteix a molts barris de Palma. El mapa escolar d’aquesta ciutat configura una realitat discreta però perversa amb centres de primera, de segona i de tercera. En aquest mapa, d'escoles com la nostra, n'hi ha a balquena. A més, sovint, aquests col·legis estan ben a prop d’altres on es segrega en un sentit invers rebent els fills i filles d’altres tipus de famílies.
Per diferents motius, la situació és dramàtica. D’una banda, trobam la falta de consciència entre docents i famílies sobre aquesta problemàtica que en la majoria de casos s’accepta com un fet inevitable: amb resignació. Això ja era així quan vàrem arribar. Condemna divina o del destí. Tot normal.
D’altra banda, hi ha qui si és conscient de la situació, però que va ben alerta al que es diu per no posar-hi una altra llosa damunt. Amb la por d’estigmatitzar encara més, callam i ho vivim des de la solitud talment com es viuen molts de tipus de maltractaments a la vida.
Callam, ho suportam i ho convertim en un tema tabú. La segregació escolar a Palma no existeix perquè no se’n parla. No en parlen els càrrecs polítics, no se'n parla en àmbits acadèmics, no en parlam des de la comunitat educativa, no se'n parla als mitjans de comunicació... És evident que no és un tema que estigui damunt la taula. Sí, un drama.
Un drama perquè aquest mapa amb escoles de 1a, 2a i 3a és conseqüència d’anys i anys de polítiques educatives de governs de tots els signes i a diferents nivells.
La segregació escolar és injusta i genera més injustícia: augmenta les desigualtats socials, és un entrebanc a la igualtat d’oportunitats i redueix els resultats educatius. A més, afecta el funcionament de les escoles i dificulta molt la feina dels i les mestres, perquè per descomptat, aquests centres ni tan sols disposen d'una dotació de recursos humans adequada a les necessitats que hi ha. Així, fins i tot, ens podem trobar en situacions difícils –en diferents sentits– en algunes aules.
Si demanam si és el que volem per a Palma, totes les respostes seran negatives. Ningú no ho vol, però no hi ha moviments. Ara bé, si sincerament no ho volem, no es pot badar més. S’han de plantejar accions efectives per capgirar aquesta situació. S’ha de començar per parlar-ne, s’ha de continuar fent una anàlisi franca de la situació i s’han de proposar mesures reals per al canvi.
Les lletres damunt el paper queden molt boniques, especialment bé si van acompanyades de declaracions d’intencions. Queda esplèndid tenir un decret –autonòmic– d’escolarització que parla d’escolarització equilibrada, amb un article que no permet diferències de més del 10% respecte de la mitjana dels centres d’una zona escolar quant a escolarització d’alumnat NESE (amb necessitats específiques de suport educatiu) i que diu que s’ha de vetlar perquè no hi hagi més d’un 30% d’alumnat NESE a cap centre. Qui vetla per això? Quines mesures està prenent? La realitat és tossuda i posa en evidència el decret del 2019 a qui l’ha de fer efectiu. Hi ha feina per fer a la Conselleria.
I en tot això, quin és el paper de l’Ajuntament de Palma i de la Regidoria d’Educació? Per la seva proximitat al territori, haurien de ser forces motrius en el procés que posi fi a la segregació escolar a Ciutat, però no és el cas. És necessari un replantejament valent de la política municipal en aquest assumpte.
Per sort, faig feina a una escola amb un equip molt implicat que està posant en marxa un projecte educatiu ben interessant. Això ha fet que se’ns comencin a apropar famílies sense prejudicis que, amb la seva arribada, estan ajudant a trencar la segregació.
També, afortunadament, en el nostre claustre hem viscut una presa de consciència respecte de la segregació, hem creat una comissió de treball i ja hem començat a obtenir-ne els primers fruits.
És ben hora de viure un procés semblant a escala municipal, com ja s’ha fet a altres pobles. No tenim alternativa. La segregació escolar ens perjudica col·lectivament com a societat.
