28/07/2021

Fans de l’Alcorcón (i antifeixistes)

2 min

No sabem, per ara, si duim camí d’esdevenir minoria silenciosa majoritària o de progressar cap a un model de democràcia realment participativa. El cert i segur és que la dreta té els seus canals polítics més o menys ben estructurats, mentre que l’esquerra sembla una tribu perduda, trastornada, dividida en clans ocupats en l’escaramussa permanent. Perquè hi hagi una escissió a la dreta espanyola han de passar coses molt grosses. A l’esquerra, ha bastat topar-te amb un guerxo per organitzar un d’aquells cismes que molts de militants fatigats aprofiten per anar-se’n a retir. I si aquest és el teu cas, ja no et mouràs per les grans causes generals de la lluita de classes. El Primer de Maig no se’t veurà en cap de les minses manifestacions organitzades per la burocràcia sindical. Si no t’has fet massa vell, com a molt sortiràs per l’1-O, per reivindicacions locals o per dir no a la guerra de Bush-Blair(i Aznar) contra l’Iraq: totes raons ben dignes, però quasi sempre imprevisibles –fins i tot poden donar la impressió que reps l’impuls del teu humor més que del volum i la qualitat del causus belli.

La imprevisibilitat d’alguns posicionaments polítics de la gent d’esquerra poden ser causa de gran confusió. No deixa de ser normal, per exemple, que els grans clubs de futbol s’identifiquin amb l’alta dreta del seu país o la seva comarca –el primer, Florentino Pérez. Les manifestacions per la dignitat política d’un club són escasses i sorprenents, surten als diaris com a rareses ibèriques. I, no obstant això, contenen un enorme potencial d’exemplaritat. Record ara el rebuig, per part de l’afició del Celta de Vigo, de l’exfutbolista Salva Ballesta com a ajudant de l’entrenador Abel Resino. Salva Ballesta era un futbolista que s’havia identificat sovint amb la ultradreta i celebrava els seus gols amb gestos militars, com ho fa Soldado, del Granada.

Ara ha tornar passar amb l’afició de l’Alcorcón, que ha rebutjat de ple el fitxatge de Roman Zozyula, que havia fet córrer per les xarxes la seva fotografia com a militant del Batalló Azov, grup paramilitar ucraïnès que va tenir una actuació d’extrema brutalitat en el cop d’estat que va menar a la situació actual: un cop d’estat generalment oblidat com a tal i obviat –ocultat– en la majoria d’enciclopèdies i mitjans de comunicació. Zozyula havia tingut problemes anteriorment en el futbol espanyol, i havia rebut el suport del president del seu país que, assegurava, era el suport de tot Ucraïna. Que tot un país doni suport a un feixista és mal de creure. Que l’afició de l’Alcorcón (estimat club autor de l’alcorconazo!) n'hagi impedit el fitxatge és una veritat que ens arriba com un gelat d’ametla crua, tan bo, tan refrescant.

Escriptor

stats