24/12/2021

Família i Nadal

3 min
El covid interfereix, i de quina manera, en les festes nadalenques.

Els anys del Procés vam haver de sentir veus que ens advertien que la qüestió de la independència trencaria famílies. Algunes d’aquestes veus asseguraven que, de fet, ja hi havia grups familiars o d’amics que s’havien barallat o que havien renunciat a parlar de política perquè temien que la seva relació anés pel pedregar.

Per aquestes dates, quan s’acostava Nadal, les veus catastrofistes creixien i imaginaven escenaris lamentables, amb pares i fills que no es dirigien la paraula, germans que decidien no trobar-se els dies assenyalats o grups de WhatsApp que s’omplien d’insults.

La pau nadalenca no aconseguia, segons tots aquests mals averanys, superar les diferències ideològiques i les taules ben parades s’omplien de silencis tensos o de veus massa elevades.

En el meu entorn no vaig poder observar cap cas que indiqués que això era veritat. Llavors –no sense raó– alguns m’assenyalaven que era perquè, en el meu cercle, la majoria independentista era aclaparadora i tothom estava d’acord –més o menys– quan es parlava del Procés.

Aquest any he detectat un nombre significatiu de persones que viuen angoixades la proximitat de les festes i les consegüents trobades amb família i amics. I no és la política el que amenaça l’harmonia nadalenca. És el covid.

Davant de la maleïda pandèmia, hi ha qui té una actitud més poruga i alarmista i hi ha qui se situa a l’altre extrem i no té en compte les recomanacions més bàsiques, com ara portar mascareta. I hi ha, encara, els que detesten les vacunes, pronostiquen efectes secundaris terrorífics i, en conseqüència, han optat per no vacunar-se.

I és aleshores quan es planteja el dilema. Els vacunats es neguen a compartir espai i taula amb els que no ho estan. Els acusen d'egoistes, de frívols (“Bé que us vau vacunar per anar de vacances a Kènia”) i irresponsables. Els antivacunes consideren que “els altres” són uns alarmistes i uns porucs, estan convençuts que les vacunes s’han fabricat massa de pressa i que ningú no sap quins mals ens portaran.

De seguida arriba el drama. Algú pronuncia la frase: “Si ells no es vacunen, jo no vindré el dia de Nadal”. Els uns: “Només faig ús de la meva llibertat de no vacunar-me”. Els altres: “La teva llibertat conculca els meus drets”.

Amb bona intenció, el més equànime comença a buscar el consens i planteja alternatives. “Votem, és el més democràtic”.

Uns proposen trobar-se després de dinar per donar els regals “i així no ens haurem de treure la mascareta”. Els altres voten per dinar junts amb la balconada oberta perquè es ventili bé l’estança. Els fredolics protesten. El menjar torna a ser un altre motiu de debat: res de pica-pica, cadascú amb el menjar al seu plat per no tocar res que els altres s’hagin de dur a la boca.

Finalment, el seny aconsella deixar per un altre any la trobada multitudinària: els no vacunats que es reuneixin el vint-i-quatre a la nit, i els vacunats que es trobin el dia de Nadal per dinar.

Amb tot, uns i altres han perdut les ganes de festa. Ningú no parlarà del Procés aquest any. I si ho fan, hi haurà un altre ball de bastons, fins i tot a les cases on tothom és independentista. Els d’Esquerra criticaran els de Junts, els de Junts s’enfrontaran als de la CUP. Lliristes, botiflers, traïdors, els insults volaran damunt de les neules i dels torrons.

I per primera vegada, els que sempre havíem adorat les festes nadalenques potser ens apuntarem al sector que sempre havíem odiat: als dels que diuen que “tant de bo ja fóssim al dia 7 de gener”.

stats