OPINIÓ
Opinió 26/05/2017

La falda de Josephine Baker

i
Xisco Nadal
3 min
La falda de Josephine Baker

Des que vaig començar a escriure en aquest diari, he experimentat la dualitat que cantava la gran #VenusDeBronze quan deia allò de “j’ai deux amours”. No perquè estimi París o el meu país –en saber quin és, ja us ho faré saber–, sinó perquè cada setmana, a l’hora d’escriure aquesta contra, he de debatre’m entre la meva part frívola, que només parlaria de l’escuma dels dies, i l’obligació gairebé moral d’aportar contingut seriós a aquests 3.000 i busques de caràcters que compartim des de fa temps.

Per exemple, la meva part més farandulera em demana que avui parli de la venda de la mansió andritxola de Claudia Schiffer. Aqueixa mitja cama glamurosa que tenc només pensa en totes les fotos que perdrem amb la marxa de tan gran ambaixadora. La meva part analítica, emperò, va una mica més enllà i albira que això no és més que la primera conseqüència de la #Gentrificació que viuen aquestes illes –promet que en tres setmanes a partir de ja no tornaré a emprar aquesta paraula–. La bella Clàudia –al contrari que la majoria dels indígenes que habitam aquest meridià– pot permetre’s volar a altres bandes menys massificades on no hagi de fer una hora de coa entre embossos i altres herbes per arribar a casa seva. Avui ha estat na Schiffer, demà serà Norma Duval i no hi serem a temps i haurem perdut per sempre més Ana Obregón, una dona incombustible que ha fet callar moltes boques enemigues amb la portada de la revista Playboy. Això sí que seria un bon #BrexitALaBalear. Què espera el nostre govern per aturar aquesta sagnia? Si no ho fa per nosaltres, pobres contribuents, que almanco ho faci pel bé de la projecció internacional de les nostres illes.

Ja que parlava del meu vessant més creatiu, la imaginació se me’n va a la falda de plàtans amb la qual ballava la #PerlaNegra que era la gran Baker al Folies Bergère de París i de com de bé faria lluir unes cames amples de lluitador de sumo com les meves. Però la meva part enganxada a l’actualitat més rabiosa només pot pensar que els plàtans vénen de les Canàries i que una vegada més, com n’Obregón amb els seus detractors, els illencs del gentilici amb nom d’ocell ens han passat la mà per la cara i tendran un descompte de resident augmentat amb escreix i que a nosaltres fa anys que amenacen de furtar-nos. Mai un diputat havia estat tan clau ni havia pogut aconseguir tant per a unes illes d’un altre continent. Per mor de les ganes balears de pertànyer al #GranTot, no entenem que n’hi ha que només ens veuen com una taronja sucosa a qui extreure tota la polpa (aquí heu de llegir impostos) i de la qual, els oriünds, per desgràcia nostra, només som els pinyols que molesten i acaben sempre al poal del fems o assecats al sol perquè els replantin i torni a començar el cicle de reaprofitament fins a l’eternitat. Ai, la disciplina de vot, eixa donzella que sempre ens ha estat fugissera i ens ha enterrat al darrer vagó del tren anomenat Espanya i a la qual ens entestam a donar ales una vegada i una altra. El meu jo frívol volia acabar amb un somriure, però el meu jo informat m’ha dit que aquesta setmana no serà possible.

stats