OPINIÓ
Opinió 18/05/2018

La fada democràtica

Melcior Comes
3 min

La pujada a les enquestes d’una nova dreta desinhibida i encara més espanyolista que el Partit Popular hauria de posar nerviosa qualsevol persona preocupada per les llibertats públiques. Tot indica que Espanya gira encara més cap a posicions autoritàries; el Partit Popular carrega amb massa rèmores: mala gestió de la crisi i de la recuperació econòmica –administrada molt injustament; ara tots els pensionistes estan enfadats i mobilitzats–, una corrupció inversemblant i omnipresent a tots els nivells, un continu escàndol combinat amb matusseria i menyspreu al ciutadà, que conjuga malament amb el que hauria de ser un partit conservador que pogués mirar a la cara les dretes europees.

Ciudadanos, el seu relleu més jove i desimbolt, creix principalment sobre els incomptables errors del PP, però és sobretot en el tema català on està trobant la manera d’atonyinar el rival i fer-lo semblar molt dèbil i, fins i tot, poc patriota. Albert Rivera sembla necessitar que Catalunya es posi rebel un altre cop, per així lluir pedigrí espanyol a còpia d’exhibir el que serien mesures repressives per a les quals, sembla, ja ni es necessita cobertura legal. Es parla d’un 155 reforçat si el MHP Torra no dona senyals inequívocs de genuflexió.

Contra Catalunya i la seva voluntat sobiranista, l’espanyolisme creix, s’afirma com un gall de brega i eclipsa qualsevol altre debat. El PSOE fa pena, i la unitat d’Espanya es posa en el centre del ring de la política espanyola amb més contundència que mai; a Ciudadanos li interessa que la ferida continuï oberta, amb vista a mirar d’assaltar la Moncloa davant d’un PP que ja veu com se li escapen totalment els polítics catalans que van preferir l’exili al calabós madrileny; no pot penjar més caps tallats a la sala de trofeus. Així, a Ciudadanos li convé parlar del MHP Quim Torra com d’un xenòfob a l’antiga, a pesar de totes les evidències en contra, per molt que s’esforcin a treure de context frases de vells articles. El PP només remuntaria a les enquestes si Puigdemont fos extradit –hipòtesi cada dia més inversemblant–: l’escenari és així de lamentable, cosa que fa que les demandes de diàleg que fa Torra aquests últims dies no puguin prosperar. Per Rajoy, Torra és tòxic: no li pot cedir ni la cadira a la taula. Rajoy necessita que Torra caigui abans de caure ell mateix.

I Rivera inflarà encara més les galtes, en un discurs que sí, que s’abeura de totes les podridures: demagògia, mentida, odi, simplificació, autoritarisme, etc. Una mescla d’obvietats de sobretaula (allò que popularment es coneix com ‘cunyadisme’) i sofisticacions d’universitari campanut que vol demostrar a les tietes que sap moltes coses.

Rivera fa bons tots els tòpics del neofeixisme europeu que tan bé han descrit els analistes: 1. Cap ideologia clara (ha passat de socialdemòcrata a liberal, i de liberal a conservador ranci); 2. Cap idea que no passi pel fetitxisme de la llei (com si la política no fos un programa de reformes legals, sobretot); 3. Discursos abrandats i perdonavides; 4. Nacionalisme populista banal o brutal, amb obsessió per la seguretat nacional; 5. Assenyalaments directes ‘d’enemics’; 6. Idolatria al poder: tot és vàlid per guanyar; 7. Explotació del rancor i del ressentiment; 8. Culte al líder carismàtic; 9. Sexisme; 10. Suport a les polítiques contra els drets laborals; 11. Fixació pel crim i el càstig; 12. Desdeny dels drets processals i les llibertats civils, etc.

Estem assistint a una degeneració completa del concepte de democràcia. Tornem a l’estat monolític, dominat pels grans grups d’interessos organitzats, que acaba controlant les persones, les cultures nacionals no majoritàries, la capacitat creativa de la societat.

stats