Exercicis filològics (i deontològics) d’estiu

L’estiu és bon moment per posar en pràctica habilitats diverses, desenvolupar destreses poc exercitades o posar a retxa algun* vici que faci poca companyia. El temps lliure i el canvi de rutines faciliten l’empresa, de manera que podem plantejar un full de ruta* ben ambiciós.

En els populars manuals d’autoajuda es fixa en 21 dies el període mínim per a la consolidació d’un hàbit –en pla* introduir o erradicar una determinada conducta–, o sigui que anem per feina, que les vacances ens vendran ben justetes.

La proposta és invertir temps i motivació a millorar la pròpia competència comunicativa i el model de llengua individual. A part de la satisfacció personal, això* també contribuiria, subsidiàriament, a una important millora del paisatge lingüístic general. No es tracta de fer un cronograma* ferreny ni de traçar objectius massa ambiciosos. Podem ser un poc random*. Basta prendre consciència de la pròpia parla i dels nostres hàbits lingüístics i decidir si hi ha res que vulguem eliminar o millorar.

En primer lloc, cal aplicar el diagnòstic BVP –bueno-vale-pues–, prescriptiu en aquests casos. Així sabrem si ja hem superat l’estadi 'aprenent' o si, contràriament, convé insistir en els antiestètics 'tenc que', 'vaig a', 'hi ha que', 'me nom', 'jo ho comprava' (condicional), 'algo'... Tanmateix, hom suposa el lector de l’ARA Balears lliure d’aquests pecats mortals, cosa que ens permet agendar* fites més ambicioses.

El compromís dels parlants amb una llengua genuïna i lliure d’interferències innecessàries passa a Mallorca per gestionar* un repte ineludible: salvar de l’ostracisme els pobres articles. Són molts els adults competents abocats al que abans només era una moda juvenil: “He anat a Conselleria”, “passarem per Plaça Espanya”, “dinarem a Llombards”... Mirareu si hi podeu fer res?

Un altre element vulnerable és la distinció entre 'sentir' (percebre uns sons) i 'escoltar' (atendre’ls), que, per influència d’una part del castellà, ha començat a defallir alarmantment i ha arribat a contaminar les plomes més il·lustres. Per això, ara, quan els alumnes et diuen “Ei, profe, que no t’escoltam!”, no et pots ni enfadar... En realitat, no és tan complicat: de vegades basta observar atentament l’altre binomi ('veure/mirar') per encertar en l’elecció del terme. No deixeu de provar-ho.

Per treballar l’expressivitat de la llengua, sovint esmorteïda pels nous usos socials, proposam un divertit 'challenge'* estival a partir de l’extraordinari treball de Bàrbara Sagrera –Corpus de fraseologia de les Illes Balears–, on trobareu milers (sic) d’emblemàtiques* locucions i frases fetes. Bastaria que en triàssiu una cada dia i miràssiu de colar-la casualment a la conversa. Au, qui s’atreveix avui amb, per exemple, 'A punt de pastora mia'?

Els més llançats també podeu provar d’entrar en una casa dient 'Ave Maria' o de saludar pel carrer amb un 'Tenga', però ja no ens en feim responsables.

Si volem millorar la qualitat general de les nostres interaccions, convé no oblidar tampoc alguns factors sovint menystinguts però igualment crucials: la cortesia, l’empatia comunicativa, l’amenitat, la discreció... Dit així sona una mica antiquat, però segur que trobarem la manera d’adaptar-ho a contextos més actuals. Basta, per exemple, no gestionar les converses com si fossin el nostre compte d’Instagram. O sigui, no cal ser-ne sempre el protagonista. 

Es tracta més o menys de no acaparar la conversa, no dur-la contínuament al terreny personal i a la pròpia experiència, no il·lustrar tots els temes parlant d’un mateix, no contraatacar totes intervencions amb anècdotes pròpies, no mirar el mòbil quan no es pot ficar cullerada, interessar-se pels altres participants, acceptar i seguir els temes que proposen els altres... Evitar els tòpics –la calor, els efectes secundaris de la vacuna...– contribueix a millorar l’agilitat mental i, consegüentment,  la qualitat de la llengua. Provau-ho.

Uns exercicis d’estiu com cal no poden oblidar tampoc la sociolingüística. Si volem estimular el nostre creixement personal* no ens queda més remei que sortir de la zona de confort* i abocar-nos a noves experiències temeràries com començar una conversa en català amb un desconegut, en una botiga de xinesos o en una zona turística severa. Tot i que ara la mascareta* és una dificultat afegida, de vegades els resultats són agradablement sorprenents. No ens estressem*, però. Millor fer-no de manera natural i progressiva.

I pensau que no tot comença i acaba en la correcció. Moltes expressions correctes tenen equivalents més precisos, més genuïns o menys manyuclats. Au, venga, el darrer exercici: substituïu els termes que heu trobat amb asterisc, per mots i expressions més nostrades, adequades o no tan mastegades per les modes. Sort!