12/07/2021

Excel·lents persones

2 min

Pablo Casado va tornar a tenir un moment de comicitat involuntària quan, per criticar la remodelació de govern, li va recriminar a Pedro Sánchez haver demostrat que "no és una bona persona”, ja que havia prescindit dels dirigents que li havien estat més propers i lleials, en al·lusió a Carmen Calvo, José Luis Ábalos o Iván Redondo. Com si a Casado li importessin aquestes persones, com si les característiques essencials de la vida d'un polític no fossin la incertesa i la impermanència (perquè són peces al servei d'un partit i d'un líder) i, sobretot, com si la política (i, concretament, la política espanyola) fos un assumpte entre bones persones. És una llàstima que no ho sigui, perquè és ben cert que cal molta més intel·ligència i determinació per ser una bona persona que per ser un malvat. Però el cert és que la política acostuma a convocar una quantitat aclaparadora de desaprensius, per fer servir un qualificatiu suau.

Pablo Casado, si no passa res molt estrany dins el PP, serà el rival de Pedro Sánchez a les properes eleccions espanyoles, que en principi no s'esperen fins d'aquí dos anys. Sánchez, com es desprèn de la mateixa remodelació de govern, encara aquests dos anys agafat a la idea no tan sols de la recuperació econòmica, sinó també d'un inici de transformació, amb l'economia verda, la descarbonització i la digitalització 5G al capdavant. Casado, de moment, sembla que tingui previst fer caure Sánchez a força de dir-li "traïdor a Espanya", i ara, també, "mala persona". Té, això sí, l'aliança amb Vox assegurada, i, per poc que la suma els surti, podem estar completament segurs que formaran govern amb diligència. Es desconeix quin projecte, o quina agenda, o quin full de ruta o quin programa tenen les dretes ultranacionalistes espanyoles, més enllà d'agitar (encara més) la bandera per dur a terme una forta involució en tots els àmbits. Particularment, en el del conflicte entre Catalunya i Espanya (els indultats tardarien poc a tornar a la presó) i en els drets civils i les llibertats ciutadanes, com hem pogut tornar a veure aquests dies amb el comportament de PP i Vox davant de l'assassinat de Samuel Luiz a la Corunya, que també ens ha servit per constatar novament que les cúpules d'aquests partits són plenes de bones persones.

Parlant de bona gent, Inés Arrimadas prepara la convenció política que celebrarà (és un dir) Ciutadans el proper cap de setmana amb l'objectiu de demostrar que l'existència d'aquest partit encara té raó de ser. Ho té difícil, perquè ha perdut el suport no tan sols dels electors, sinó de l'establishment del nacionalisme espanyol que pagava la festa. Per fer-se un lloc, intenta diferenciar-se de PP i Vox apel·lant precisament a les qüestions socials: avortament, eutanàsia, llei trans i drets LGTBI, i violència de gènere. Potser aconseguirà demostrar que Vox no li va prendre a Ciutadans un espai que s'hagi de qualificar d'extrema dreta, sinó més aviat de neofeixisme, en la mesura que el feixisme de fa vuitanta o noranta anys tenia també cabuda per a posicionaments “d'esquerres”.

stats