L’estacionalitat laboral afecta l’estructura social de les Balears

Prop d’un terç (28,5%) dels 589.242 treballadors afiliats a la Seguretat Social a les Illes Balears que han fet feina aquest juliol no estaven contractats el mes de gener. 167.685 persones, segons les xifres de l’Institut Balear d’Estadística. Un terç de les feines del mes en què n’hi ha més, doncs, són estacionals, i la gran majoria estan directament o indirectament relacionades amb el turisme. Fa tan sols deu anys, el 2009, aquesta borsa de contractes estacionals que desapareixia entre el final de la temporada i el gener era la meitat de gran: afectava 85.586 persones, un 18% del total de treballadors contractats al juliol, 472.959.

La crisi econòmica -i la sortida de la crisi- ha duit a una societat que viu amb més feines precàries, a les Illes. L’augment més dràstic de la darrera dècada en la quantitat de treballadors estacionals va ser entre el 2009 i el 2013. Això té un efecte directe sobre la composició i l’estructura social de l’Arxipèlag: hi ha un nombre gens menyspreable de ciutadans que tenen dificultats per trobar feina durant la temporada baixa i que necessita ajudes de les administracions per superar-la. A més, hi ha treballadors que venen només a fer la temporada, que no pretenen viure a les Balears o bé no troben la manera de fer-ho i parteixen quan arriba la sequera laboral de l’hivern. Els treballadors més precaris tenen poques expectatives de millorar la seva vida en unes illes on l’habitatge es fa cada vegada més inassequible. Tot plegat fa més difícil avançar cap a una societat cohesionada i justa.

Entre el juliol de 2009 i el mateix mes de 2019 el total de treballadors contractats ha augmentat amb més de 116.000. Entre els mesos de gener dels mateixos dos anys la diferència és tan sols de 34.184 empleats. Aquesta estacionalitat laboral és un dels diversos motius que expliquen que la societat balear no sigui cada pic més rica, malgrat el creixement general de l’economia que hi ha hagut els darrers anys. Aquest creixement, basat sobretot en el turisme, no afavoreix tota la societat.

Cal dir que des del 2017 aquesta tendència s’ha invertit: l’augment de contractes estacionals respecte del total ha davallat, però molt lleugerament. Continuam estancats, des del 2014, en augments de treballadors contractats que voregen el 40% al juliol respecte de les xifres del gener. L’esforç per desestacionalitzar el turisme, que comença a reeixir, té una traducció molt tímida en un mercat de treball dopat pel turisme mateix. Per ventura és moment d’afrontar que la resposta ha d’anar més enllà del turisme.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF