Esposició de pintures, medalles, escultures, etc. (1865)

De la ironia –text prenormatiu– de Conrad Roure (Barcelona, 1841-1928) a 'Un Tros de Paper' (17-XII-1865) sobre una exposició a l’Ateneu Català, origen de l’Ateneu Barcelonès, que commemora enguany el 150è aniversari. Acudit de Tomàs Padró (Barcelona, 1840-1877): representa l’os bertran (os sacre), eufemisme de peresa. Porta aquest peu: “Bertran, mira’l teu retrato. ¡Que bé t’han tret!”

Tothom sap que las esposicions són la traducció del estat progressiu d’un país, perqué aixó es una cosa mes clara que lo restant del ou, trets lo robell y la escorfolla. Lo poble, donchs, que comensa fent esposicions, premiant lo més digne d’ellas, creguin que avansa molt y molt. Y aixó es comensar, perqué una esposició pórta l’altre, cosa que’s va demostrar a Madrit, sense anar mes lluny, ja que l’última esposició de pintures va ser seguida de la esposició de cáurer l’edifici. De vegades, ab tot, los paisans no corresponen als desitjos dels que inician una exposició. Per exemple: tenim que l’Ateneo va anunciar un concurs donant l’enorme suma de cinchmil rals al quadre millor dels que’s presentessin durant dos ó tres anys. La cantitat del premi es fabulosa, si bè lo quadro premiat, debia quedar propi del Ateneo. Donchs bè: en tot lo temps senyalat s’han presentat dos quadros. Aixó es un desaire. Lo Taller Ambut, s’ha vist mes correspost al anunciar la esposició que ara anem á recórrer mes depressa de lo que voldriam, perqué si volguessim anomenar tant sols tots los quadros y objectes que’n són dignes, fòra un may acabar. Desde luego descolla entre totes las pinturas la senyalada ab lo número 46 en lo catálech. Figura l’origen de las nostras quatre barras de sang. L’heroisme de Vifredo, ab la ferida oberta en lo costat, l’entussiasme del voluntari catalá, l’admiració del veterano, y la impassibilitat del guerrero borni, están retratats en las distintes figuras del quadro. ¿Qui es que al mirarse la ma aquella demunt l’escut, no diu: aquesta ma es apropósit pera fer barras? Aquet quadro perteneix á la escola del pla de Palacio si bè’l segon terme tè alguns tochs que donan á compéndrer que l’autor ha estudiat mòlt de la escola flamenca. Aquell to de mantega, ho descobreix. Altre quadro de gran idea es lo de la peresa. Figura l’os bertran agegut damunt d’un llit ab mollas [imatge]. En nostre concepte, es lo pensament mes colossal de tota la esposició. [...] De escultura y arquitectura també hi ha obres acabades. Antiguallas curioses són en gran número, com per exemple la famosa barca nona que dongué lo nom á nostra ciutat, lo casco del gegant Goliat, uns ossets d’un pollastre que’s presum que va ser menjat per romans, aigua del Diluvi universal, etc., etc. Confesem que’ns va agradar mòlt y mòlt la esposició, pero no podem fer mes que recomenar al públich que la vaiji á véurer, ja que las dimensions del periódich no permeten més detallada esplicació.