Esperant que ens toqui la loteria?
La gràfica de l’atur a Catalunya és un drama, i el problema no és d’ara, sinó que, entre la crisi financera, el rebot i la pandèmia, des del 2009 que vivim oscil·lant en zona de màxims. Dotze anys i escaig. Els 512.000 aturats d’avui ens estan passant una factura social enorme. Prou que ho sabem que els temps de polarització política que estem vivint a tot el món han inhibit qualsevol intenció de consens, però és urgent que tots els partits i tots els agents econòmics firmin i executin un pacte nacional pel rescat de l’ocupació. Que identifiquin com poden ajudar els treballadors i les empreses. Si no ho fem ara, amb més de mig milió d’aturats, quan ho farem? Aquests mesos sembla com si ens estiguéssim limitant a esperar que uns màgics fons de recuperació de la Unió Europea facin el miracle, igual com aquell que viu aviam si hi ha sort i li toca la loteria, ben bé com si fóssim incapaços d’arremangar-nos nosaltres mateixos.
