Si els populars volien enterrar l'etapa de Bauzá, només havien de sumar-se a un consens important i de transcendència mediàtica. La llei de fosses, o amb una altra denominació que proposi el PP, reuneix aquestes característiques amb escreix perquè hi afegeix el valor de rompre amb el franquisme, a més d'oblidar, amb l'exercici del consens, el tarannà superb que Bauzá els inoculà. Les declaracions del diputat Jerez aporten esperança a un partit que ha patit el seu pitjor resultat i que a hores d'ara se sap amb una feixuga motxilla històrica que els impedeix arrencar. Renunciar a l'equidistància en els temes relacionats amb la Guerra Civil i la dictadura suposaria una espècie de refundació sense necessitat dels perillosos debats ideològics en els congressos, amarats de personalismes i jerarquies. Tampoc no és segur que, en el tràmit d'aprovació de la llei que ha de permetre honorar els abandonats a les cunetes, el PP aconsegueixi buidar del tot la motxilla. Potser hi haurà elements amb què els costarà molt fer el pas i renunciar a l'herència. Però, només que el grup parlamentari Popular declari la seva intenció de rompre amb la tradició d'eludir els temes relacionats amb la repressió franquista, ja és un gran i lloable avenç. No es poden tancar en fals els capítols dolorosos de la història, s'ha de servar la memòria en un gran consens perquè no es repeteixin. Així, faran un gran servei a la societat. I aquest serà possible pel tarannà dels que duen la negociació de la llei: diputats populars i, també, progressistes que no han caigut en el parany d'establir-se en la comoditat del victimisme d'atorgar a l'adversari la culpa per la manca de consens.
