Especulacions amb l'atur
Els dos titulars sobre la mateixa qüestió a l'ARA i a l'Ara Balears són eloqüents. El de l'ARA, de l'article de Carlota Serra Llagostera: “L'atur cau lleugerament al desembre i tanca l'any a nivells de 2007”. El de l'Ara Balears, de l'article de Josep Genovard, és, a més, contundent: “Les Balears, la comunitat on més va baixar l'atur l'any 2022”. Les dues coses són certes: des del 2007 no s'havia registrat una taxa d'atur tan baixa a Catalunya, a les Balears ni a l'estat espanyol. I, en el cas concret de Balears, la recuperació econòmica ha anat tan ràpid com la de la indústria del turisme, que ha anat com un coet perquè molts milions de persones a Europa tenien ganes de sortir de vacances d'estiu. El nombre de persones sense feina s'ha reduït a les Balears, així, un 35,95%. Totes les dades apunten, doncs, a una millora clara.
O no tan clara, si més no segons el PP: encara no s'havien publicat les dades que apareixia el vicepresident d'economia del partit que va pagar la seva seu en B, Juan Bravo. L'home va denunciar que les dades proporcionades pel govern d'Espanya són incompletes (ergo falses) i que, en realitat, el regne d'Espanya és el que té més atur de tot Europa, i tot de catàstrofes dins la línia habitual. Va cridar especialment l'atenció que Bravo subratllés la dada que els llocs de treball que es creen són d'escassa qualitat, i tenen una durada mitjana de només 45 dies. Això tampoc és cert, perquè la temporalitat (el nombre d'afiliats a la Seguretat Social amb contractes temporals o de pràctiques) ha caigut fins molt avall, i en canvi el percentatge de contractes indefinits ha augmentat fins al 38%. Un dirigent del PP denunciant la precarietat laboral, i només som a 3 de gener: queda clar que el nou any mostra una certa tendència a ser sorprenent. No és sobrer recordar que l'any 2012, quan el PP va aprovar la seva reforma laboral, la taxa d'atur a Espanya va arribar al 26%. Rajoy va reconèixer, en un d'aquests moments que es pensava que no el sentien, que “la reforma laboral em costarà una vaga general”, i així va ser. I la reforma es va aprovar aplicant el corró de la majoria absoluta, i amb un crit de la diputada Andrea Fabra, que també es pensava que no la sentirien i que expressava amb precisió les idees i el sentiment de la dreta espanyola sobre les classes treballadores i mitjanes: “Que se jodan”.
L'afiliació a la Seguretat Social registra un nou màxim de 20.296.271 persones, i tot plegat mostra un mercat laboral molt més vigorós del que es podia esperar fa només dos anys, durant la caiguda en picat de la pandèmia. Però les bones dades d'ara no amaguen els problemes de fons: un mercat laboral basat en els serveis, amb la fragilitat i les desigualtats que això comporta, i una economia (espanyola, europea, occidental) que encadena una crisi darrere l'altra: les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), que preveuen un terç de països de l'eurozona en recessió durant el 2023, parlen d'un futur proper d'empobriment dels pobres i d'enriquiment dels rics, per no variar.
