Espanya no hi té res a dir
Com se sanciona realment un altre país que mou guerres, que organitza obertes o secretes operacions per perjudicar l’economia d’altres països, o que s’ha instal·lat en una persistent conculcació dels drets humans? Les raons per les quals s’anuncien aquestes sancions poden formar una llista interminable, però qualsevol ciutadà capacitat per llegir un diari al servei de la informació (o del que encara alguns anomenen veritat) sap respondre perfectament a aquests anuncis: no ignora que en general seran condemnes espúries, una mica de fum: i tot, sempre, en funció d’interessos lícits o ignominiosos.
Aquests dies, Europa/Espanya imposa sancions a Rússia amb l’argument que el seu govern no respecta els drets humans –algú sap si els ha respectat mai? Però tampoc sabem si la determinació d’aquests dies es pren en resposta al tracte de la justícia russa a Alexei Navalni o per obscurir el solemne ridícul de mestre Borrell, que va caure estrepitosament a la trampa que ell mateix s’havia preparat a Moscou. Borrell, pocs com ell.
En acabar comptarem, perquè la política internacional és plena de situacions com les que servidor registrava, de nin, al seu poble: poquíssimes escaramusses s’arribaven a concretar en bregues. Cinc minuts després del que hauria pogut ser una cosa seriosa, l’oblit s'ho havia engolit tot. Del cas omís dels governs d’Israel a les condemnes del Consell de Seguretat, per exemple, ja ni se’n parla. Ha passat de moda. Com que el que no et mata et fa més fort, Israel cada dia pot reforçar-se com a estat terrorista, pot apropiar-se de territoris palestins, etc., maltracta indiciblement els seus habitants, condemnant-los a la misèria com a eina de destrucció massiva. I, tanmateix, disposa d’armes fabricades a Espanya, per exemple.
Per cert, la reacció d’Espanya als últims robatoris de terra –annexions, en llenguatge políticament correcte– als palestins per part d’Israel s’ha manifestat en els llimbs de la diplomàcia. Vol dir això que no ha posat en perill l’estabilitat de les relacions entre ambdós comerciants. I això que es tracta de terra, el tema més sensible de la política espanyola. Tal vegada hi puguem destriar alguna clau: Espanya no cedirà mai ni un quartó de terra, si de cas se n’annexionaria?
