L’escola no pot fer-ho sola, però ha de continuar com a motor del català

Des que, amb la finalització de la dictadura franquista, es va poder obrir la porta de l’escola al català, els centres educatius han estat els grans motors i els millors garants de la transmissió del coneixement de la llengua pròpia de les Balears i de la seva difusió entre el conjunt de la societat. És el món educatiu el que s’ha encarregat no només de fer l’ensenyament de les matèries en català, sinó que la competència en la llengua del territori fos un element, el principal element d’integració d’una població de migrants que no ha aturat de créixer, la via principal mitjançant la qual poder caminar tots cap a la igualtat d’oportunitats.

Per això, sentir aquests dies el crit d’alerta de docents i directors de centres públics de les Illes pel que defineixen com un greu retrocés de la presència del català a les escoles i instituts aixeca una gran preocupació o l’hauria d’aixecar. És el crit dels que, en teoria –només en teoria–, haurien de tenir menys motius per a l’alarma. Això, si no és que aquell bastió on es treballava la llengua, el lloc on se la defensava i promovia amb més força i constància, estigui perdent capacitat per tots els condicionants socials que l’envolten i també per la manca de recursos que, des de l’administració responsable, es posen a l’abast dels centres educatius perquè puguin complir amb aquesta funció essencial per a la bona convivència.

És clar que l’escola no ho pot fer tot sola per normalitzar l’ús del català a les Balears. Quan a l’àmbit de la sanitat es qüestiona que els professionals hagin d’atendre els pacients en les dues llengües oficials de la Comunitat, l’acció de l’escola perd força perquè té un problema més. Quan les forces de seguretat no s’adrecen als ciutadans en català ni permeten que s’hi adrecin, els centres educatius se senten menys eficients. Quan els estudiants amb competències lingüístiques s’adrecen als amics i a la família en castellà, l’escola perd motivació. Es podria pensar el contrari, que l’escola es motiva perquè hi ha molt més a fer. No, ja fan massa, i és esgotador lluitar contra tots els elements.

Ara que a la justícia balear ha nascut un bri d’esperança: un dels sectors amb menys presència de la llengua pròpia s’ha unit per proclamar ‘La justícia també en català’. Ara que a Catalunya s’ultima la llei del català a l’audiovisual, un altre àmbit en què a les Balears s’hauria de fer molta feina, hem d’exigir a l’Executiu de Francina Armengol que es demostri ferm, posi recursos i no faci passes enrere respecte de la llengua. És una batalla política de la qual ningú surt guanyador.

Dossier L'ús social de la llengua

Anterior

Es dupliquen les matrícules a Filologia Catalana, però encara no són suficients

Vés a l’ÍNDEX