TRIBUNA OBERTA

L’escola confinada

D’ençà que estam confinats, la principal preocupació dels companys mestres és què podem fer i com ho podem fer: ens preocupa si el que preparam és suficient i adequat o si les famílies reben prou orientacions i suport per part nostra. Com a professionals de l’educació, volem fer el millor i no sempre l’encertam. Aquestes setmanes ens trobam davant dos enfocaments sobre com desenvolupar l’escola en temps de confinament.

La primera considera que amb el canvi d’eines i formats aconseguim transmetre continguts i competències. Gràcies a les noves tecnologies, a l’aula digital i a uns pares ara convertits també en docents es pot continuar transmetent i oferint continguts a l’alumnat. Aquest plantejament es basa en que totes les famílies viuen en les mateixes condicions i disposen dels mateixos recursos.

No obstant, tots tenim –i cada vegada més– alumnes de famílies amb llars petites, sovint compartides amb moltes persones, famílies que no disposen d'ordinador a casa, ni impressora o, senzillament, sense accés a internet. No són pocs els casos on l’únic ordenador a la casa sigui perquè els pares puguin realitzar teletreball. També ens trobam en situacions on l’esforçat alumne intenta fer les tasques digitals... a través del mòbil dels pares. A vegades, també es difícil trobar material escolar bàsic als domicilis: pintures, llibres o contes.

El rol dels pares, ara convertits en docents d’un dia per l’altre, també es dona per garantit. Famílies on els progenitors no tenen prou recursos culturals ni educatius, situacions sociolaborals precàries duríssimes o la situacions de salut –o pèrdua– de membres de la mateixa família són preocupacions que condicionen la capacitat “docent” dels pares. En definitiva, situacions òbvies de desigualtat social, de renda, d’entorns socials i culturals molt diferents o de situacions emocionals crítiques.

L’escola és un gran instrument per assolir la inclusió i la cohesió social: una eina compensadora de mancances, en una societat que cada vegada és més heterogènia i desigual. Si les nostres propostes com a mestres confinats es limiten a enviar tasques digitals, ens allunyam d’aquests dos principis inspiradors.

En canvi, tenim la magnífica oportunitat d’educar en l’experiència: des d’allò que passa i, sobretot, des del que ens passa. I allò que ens passa ara és el covid-19, una de les situacions més úniques que els alumnes viuran mai. Des de l’escola hem de ser capaços d’acompanyar aquesta vivència.

En primer lloc, no podem forçar als alumnes a estar massa hores darrere les pantalles: les propostes escolars poden ajudar a estructurar el dia, però sense que siguin un motiu d’angoixa ni d'estrès.

Una segona premissa per a les tasques que proposam és que han d’afavorir el vincle amb el grup-classe: han de servir de connexió, d’oportunitat per reforçar el sentit de pertinença i també d’estímul cap a les activitats que fomentin les actituds cooperatives.

Tercer: els mestres hem de cuidar i atendre. Això vol dir oferir suport personal als alumnes i als pares per separat. Per exemple, a través de telefonades, que ens permeten fer més petita la distància i generar confiança a ambdós col·lectius.

La quarta proposta és que les tasques encomandes han de convidar a la reflexió, al gaudi i a la vivència compartida: escriure un diari personal, escriure cartes als amics, als padrins, disfressar-se, ballar, inventar històries...

Un cinquè element és incorporar la vida quotidiana i les tasques de la llar com una excel·lent eina d'aprenentatge: ajudar a cuinar, parar taula, posar la rentadora o plegar roba són activitats que, a més de treballar conceptes bàsics, suposen una oportunitat per adquirir responsabilitats compartides i de valoració de les tasques de cura com a sosteniment de la vida.

Per als docents, aquest confinament també és una oportunitat: per parlar directament amb les famílies, per conversar amb cada un dels nostres alumnes per separat, per a la preparació per poder integrar aquesta experiència en la pràctica i els continguts educatius i ajudar, així, a construir un relat col·lectiu sobre el sentit de tot això que haurem superat.

En definitiva, aquest confinament és una oportunitat extraordinària per a la conciliació i la convivència amb les persones estimades –normalment sempre massa ocupats i massa apressats. També és l’ocasió per aprendre de manera diferent: compartir i ser solidaris és un gran aprenentatge per a la vida, i de fet, aquesta és la raó de ser del confinament. I des de l’escola hem d’acompanyar aquest procés, amb independència de les circumstàncies socials de cada família.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF