Al llarg de les darreres dècades, la societat espanyola en general i la mallorquina molt en particular ja hauran arribat a la conclusió que els aparcaments subterranis en els centres històrics de les ciutats generen trànsit d’agitació, creant un efecte crida per a tots aquells que cerquen deixar aturat el seu vehicle privat. És precisament per aquest motiu que es tracta actualment de pacificar les ciutats, fer-les més habitables per a veïns i visitants i minvar la circulació a les principals artèries. En aquest sentit, el projecte de reducció del trànsit rodat del passeig Marítim, amb l’eliminació d’un carril per banda, és tot un encert.
Només al centre de Palma ja hi ha més de 5.000 places soterrades de rotació als aparcaments públics, sense incloure els aparcaments de grans superfícies comercials o els privats. Imaginem ara, per un moment, la construcció d’un nou aparcament subterrani de 500 places i l’efecte que tendria sobre la ciutat i la globalitat del seu trànsit, situat en una via que vol reduir el nombre de vehicles en un futur pròxim. Una contradicció i un error per a la mobilitat, de per si nefasta, de Palma.
Imaginem, a més, que les associacions que haurien de vetllar pels interessos dels empresaris i els autònoms del sector del comerç decideixen que és una bona idea donar suport a la construcció d’aquest nou aparcament, ben davant la Llotja de Palma. Més congestió, més cotxes, més contaminació, més renou, més accidents i més consum d’espai en un bulevard verd pensat per al vianant. Una altra contradicció.
No cal imaginar-s’ho més: és el que ha tret a licitació l’Autoritat Portuària de Balears, amb el vistiplau del Govern Balear, els Consells Insulars i l’Ajuntament de Palma, tot i l’oposició frontal d’una part de la ciutadania, els arquitectes i els conservadors del patrimoni. Com a tècnics, en posam en dubte la utilitat per a la Ciutat, així com del pla de mobilitat vinculat a aquesta obra d’enginyeria.
Defensant allò indefensable, s’ha esmentat la inclusió d’aquest aparcament al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), tot i que la seva ubicació mai no ha estat concretada en aquest document, en què s’especifica clarament que cal el consens ciutadà. És un Pla, recordem, hereu d’una legislatura en què el partit governant es dedicava a suprimir carrils bici i reconèixer públicament després que havia estat un error.
Com a entitat social, vetllam per la no construcció d’infraestructures d’aquesta envergadura als centres històrics que afectin negativament la mobilitat, però aplaudim els aparcaments dissuasius als afores de la ciutat, els busos llançadora cap al centre i un transport públic eficient, democràtic i de qualitat.
Si finalment es construeix aquest aparcament, serà una altra batalla perduda per a la ciutadania, per a la ciutat i per al patrimoni, i suposarà exclusivament el benefici econòmic de molts pocs. Tot això, tenint en compte que nou dels seients que formen el Consell d’Administració de l’APB corresponen a les Institucions Públiques, que haurien de representar i vetllar per la ciutadania.
La ciutat és un espai de constant negociació entre interessos oposats: els particulars i els col·lectius. Se suposa que un Govern progressista ha de prioritzar els segons.
