Equilibris interns a la nova Alemanya geopolítica
Alemanya ha començat una revolució interna. Els 100 dies de la invasió russa a Ucraïna han provocat un gir de 180 graus en la política i en la mentalitat alemanyes: un nou rearmament; l’acceleració de la seva transició energètica, tallant un dels cordons umbilicals de la dependència del gas rus (el gasoducte Nord Stream 2), i una nova implicació geopolítica i militar davant el retorn de la guerra a Europa, que ha obligat els alemanys a revisar les conseqüències del pragmatisme que imperava fins fa poc més de tres mesos en la relació amb Vladímir Putin. Però, malgrat tot, el canceller Olaf Scholz està sota pressió, atrapat entre els que l’acusen de dilació en l’enviament d’armament pesant a Kíiv i les ànimes més escèptiques del partit socialdemòcrata alemany, que es debaten entre el pacifisme i la defensa de l’ostpolitik d’entesa amb Moscou. Fonts diplomàtiques alemanyes reconeixen que la incomoditat permanent d’una part de l’SPD continua ben viva. Paradoxalment, els Verds s’han convertit en la força que millor ha capitalitzat aquest gir estratègic, fins al punt que el suport al partit ecologista es dispara a les enquestes, i la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, i el responsable d’Economia i clima, Robert Habeck, són dues de les figures més valorades del govern, molt per davant del canceller Scholz.
Els equilibris polítics tensen la coalició semàfor del govern federal. I, de retruc, la necessitat de marcar perfil propi entre socis amenaça amb impactar en el futur debat econòmic europeu. Les finances alemanyes notaran ben aviat el cost del rearmament i de la desconnexió energètica de Rússia. La inflació, en aquest país, ha arribat al nivell més alt des del 1973, impulsada per l’encariment dels hidrocarburs i els aliments, la qual cosa augmenta també la pressió de Berlín sobre el Banc Central Europeu perquè apugi els tipus a la reunió de la setmana que ve.
El primer episodi d’aquest canvi de discurs per part de Berlín ha arribat amb l’anunci de la Comissió Europea de deixar en suspens un any més els límits de deute i dèficit que marca el Pacte d’Estabilitat. El ministre de Finances alemany, el liberal Christian Lindner, va sortir a protestar ràpidament advertint que la decisió de Brussel·les acabaria provocant “addiccions al deute públic” que calia tallar com més aviat millor. Lindner recomanava a la resta d’estats de la Unió que s’apuntessin a les polítiques de consolidació pressupostària “com ha fet Alemanya”.
Retorn a l’austeritat
Tot i que a l’inici del seu mandat es va autoqualificar de “falcó amigable”, les incerteses en l’horitzó econòmic alemany, i probablement també els discrets resultats electorals, han canviat les tornes i el discurs del líder dels Liberals. El partit de Lindner, l’FDP, va patir un fort revés electoral en els últims comicis als lands de Schleswig-Holstein i el Rin del Nord-Westfàlia. Així que el ministre de Finances, fervent defensor de les polítiques d’austeritat durant l’última crisi econòmica, ha decidit recuperar la seva retòrica tradicional per redefinir el seu espai dins la coalició. Això vol dir que més enllà del marge de maniobra en la negociació d’una reforma del Pacte d’Estabilitat, que ja es va recollir en l’acord de govern signat per les tres forces polítiques, la posició alemanya en el debat sobre el reforçament i la continuïtat del fons extraordinari postpandèmia s’ha endurit de cop. Quan Lindner advertia a principis d’aquesta setmana que la unitat europea davant Rússia es començava a “ensorrar”, l’avís semblava retratar també la tensió interna que es viu a Berlín.
