OPINIÓ

Els entrenadors oblidats

Mentre en els despatxos de Son Moix, i segurament d'algun lloc de Phoenix (EUA), planifiquen la pròxima temporada del Real Mallorca, el món del futbol continua rodant, però no en la galàxia de les grans estrelles i dels desorbitats pressuposts.

Parlam de les categories i dels semiprofessionals que no surten a les portades de cap diari. La Tercera Divisió és una categoria que amb prou feines té un raconet en les pàgines dels resultats i classificacions. És la lliga d'uns clubs –molts dels quals són històrics– que lluiten cada temporada per subsistir de la mà d'autèntics entusiastes que podrien dirigir perfectament qualsevol equip, ja sigui de Primera, Segona A o Segona B.

La majoria d'aquests entrenadors són mallorquins o han viscut des de ben joves el futbol illenc. 'El futbol autèntic', aquell que veim arran de gespa i no a través d'altres òptiques o en vídeos que han enregistrat dos, tres o quatre ajudants. Són els entrenadors que treballen quasi en solitari, que no tenen un equip d'assessors, però que hi posen el coll dia sí i dia també.

Carlos Martínez, exentrenador d'un dels clubs històrics com el Constància, professor de l'Escola d'Entrenadors i responsable, fins fa poques setmanes, del Santa Catalina (Palma), és un apassionat i un gran estudiós del futbol. Ha dirigit el modest equip de la barriada ciutadana durant tres temporades i ara serà el nou tècnic del Platges de Calvià. Martínez és dels professionals que pensen que un entrenador necessita qualque cosa més que sort per dirigir equips de categoria superior.

Els nostres entrenadors tenen coneixements ben sòlids, però Martínez troba que els "falten portes d'accés". És ben segur que qualsevol tècnic format a les Illes podria haver fet la mateixa feina amb el Mallorca que Karpin, Carreras, Ferrer o Vázquez. La mateixa, o millor, i segurament amb un afegit de passió; fins i tot m'atrevesc a dir, de dedicació. Tècnics com Joan Manuel Darder, Nico López, Luis Espinosa, Oscar Troya, Pep Barceló..., tots ells amb títol nacional, són ignorats sistemàticament per clubs de categories superiors. És evident: o has d'haver estat un futbolista d'elit o has de venir de fora. A la nostra terra sempre ha estat, i és, així.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF