OPINIÓ
Opinió 22/01/2021

L’entorn preferit

3 min

EscriptoraHonoré de Balzac és un autor de qui procuro llegir tot el que tinc a l’abast, amb el convenciment que la decepció és com a mínim improbable. A la seva novel·la breu Gobseck, l’usurer protagonista –que dona nom a la novel·la– diu: “Sempre arriba una edat en què la vida ja només és un hàbit que exercim en el nostre entorn preferit”. La frase la pronuncia en el marc d’una conversa amb el jove procurador, que, de fet, és qui ens descobreix la figura de Gosbeck, home avar, pragmàtic i obsessionat amb les riqueses fins a límits malaltissos. Tanmateix, l’usurer regala als lectors moltes reflexions que remouen i fan pensar; que desperten petites contradiccions íntimes i que –d’una manera més o menys rígida o transigent; més o menys contundent o exhaustiva– acaben dialogant amb la nostra pròpia perspectiva moral i ètica sobre la vida, sobre les persones i sobre les accions individuals i col·lectives.

La frase esmentada vaig haver de subratllar-la: jo que he crescut venerant la pàgina escrita com si fos una pàgina en blanc; jo que fins fa no gaire em sentia sacrílega en marcar un llibre, ja fos amb traços de llapis o amb plecs petits i triangulars als extrems de les pàgines; jo que fins avui he evitat a la pròpia pell i a la pàgina impresa les empremtes perennes que emfatitzen arbitràriament una part del tot; jo mateixa, doncs, he acabat abraçant la transgressió amb moderació, en dosis tolerables, començant pel llapis que subratlla la frase exacta com qui puja el volum de l’altaveu en el moment de l’estrofa anhelada –potser arriba un moment a la vida en què la transgressió ja és sobretot una ruptura d’hàbits que exercim en el nostre entorn preferit o en qualsevol altre.

Al marge, però, de les manies de cadascú, el cert és que la frase de l’usurer Gosbeck no em va deixar indiferent. “Sempre arriba una edat en què la vida ja només és un hàbit que exercim en el nostre entorn preferit”, escriu Balzac en boca del seu prestador, posant en valor l’entorn preferit, l’espai predilecte, com si la vida coneguda, rutinària, apresa de memòria, només pogués assolir l’apogeu definitiu en ubicar-la a l’escenari adient i previsiblement recolzat per bons secundaris, co-protagonistes i figurants. L’entorn, doncs, amb tots els elements que el conformen –el lloc, les persones–, ha de ser el preferit; només així aquest hàbit que anomenem vida pot transcendir la mera supervivència; el simple fet d’existir en el sentit d’ocupar un lloc i un temps determinats. I no obstant això, em pregunto si Balzac hauria replantejat aquesta idea, d’haver-se trobat en el moment vital en què ens trobem nosaltres actualment. Hauria expressat el mateix, el prestador Gosbeck, en un context social en què l’entorn es torna difós, abstracte, líquid; en què les persones s’anomenen perfils i les converses es vehiculen mitjançant podcasts més o menys curts que es responen amb una rèplica més o menys ràpida quan l’interlocutor és més o menys empàtic? Tindria sentit, parlar de la vida com a hàbit i de l’entorn preferit com a entitat tangible –només podem preferir allò que podem imaginar i concebre–, en una època en què, per acabar-ho d’arreglar, hem de conviure amb la imposició d’un no-entorn, amb l’absència dels guest starring, amb la paralització de tants impulsos, desitjos i preferències de lloc i de temps i de nom i llinatges?

No deixa de ser curiós, com a mínim, llegir una novel·la breu escrita al segle dinou i que sigui una frase precisament descontextualitzada, sense cap element que remeti necessàriament al moment històric en què fou escrita, la que el llapis busca subratllar i reivindicar com a estranya, com de dubtosa actualitat, talment com quan a dia d’avui continuem avesats a veure tirs i decapitacions a algunes sèries i pel·lícules i, en canvi, ens esverem en observar una abraçada de ficció, ja no parlem d’una besada o d’una escena de sexe casual entre dos o tres desconeguts. Allò més innocent esdevé sospitós i les referències aparentment banals o universals perden validesa en temps de caos. És per això que, mentre subratllava la intervenció de Gosbeck a la sala d’espera d’un centre de salut; amb mascareta posada, distància de seguretat i la sensació que l’angoixa feia que l’ambient –l’entorn no preferit i els extres accidentals– fos extremadament feixuc i asfixiant; aleshores, doncs, vaig atrevir-me a rectificar mentalment la reflexió que va escriure Balzac i em vaig dir que la vida, sobretot, deu consistir a exercir els hàbits preferits –llegir Balzac, per exemple– en l’entorn que ens toqui per defecte.

stats