El món local enfront de l'amenaça dels tractats de comerç i inversió

Mallorca-MenorcaSom a les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques, el final d'un cicle electoral que també ens ha portat uns comicis generals els resultats dels quals poden, d'alguna manera, influir-hi. I aquesta circumstància reflecteix la relació directa que existeix entre les diferents crides a les urnes i entre les propostes fetes en cada cas. Si bé els àmbits competencials de gestió estan delimitats, les decisions que es prenen reflecteixen postulats que emanen d'un mateix tronc ideològic representat pels partits polítics però també pels grups de pressió, ja siguin empresarials o socials, que els donen suport. I aquestes decisions venen també marcades per plantejaments econòmics i polítics provinents de l'àmbit global que clarament defineix avui dia l'escena internacional, entre les quals destaquen, per les greus conseqüències de la seva aplicació, els tractats de comerç i inversió i els mecanismes d'arbitratge entre inversors i estats, com el ISDS, que blinden les inversions privades.

Tenint en compte allò anunciat anteriorment, les plataformes No als TCI de Mallorca i Menorca volem, una vegada més, avisar i informar dels perills que comporta la proliferació d'aquests tractats en l'àmbit global però també en l'esfera més reduïda de la Comunitat Autònoma i en la més petita i pròxima del fet local. Fa uns dies, el 15 d'abril, el Consell d'Europa va donar via lliure, sense el vistiplau del Parlament europeu i el vot en contra de França, però sí el d'Espanya, a l'obertura de negociacions d'un nou TTIP, més restringit quant a continguts, però igual de nociu perquè afavoreix clarament les indústries més contaminants, les de l'automòbil i del petroli, en oberta contradicció amb els principis europeus de no signar res que contradigui els Acords de París sobre el canvi climàtic. Anteriorment ja s'han signat per part de la UE els acords amb el Canadà (ZETA) i amb el Japó (JEFTA), els més coneguts d'una extensa llista d'acords o bé signats o bé en fase de negociació o en espera d'obertura de la negociació, o paralitzats per diferents motius però no suspesos, amb altres països de tots els continents.

Tots tenen un denominador comú: limitar o, directament, suprimir totes aquelles normes legals o tramitacions administratives que controlin el comerç internacional. Són les anomenades barreres no aranzelàries entre les quals es troben els convenis laborals, la contractació pública, l'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanística, la promoció i la gestió d'habitatges, parcs i jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals, l'ordenació del territori, urbanisme i habitatge, la protecció ambiental, la participació en la gestió de l'atenció primària de la salut, el subministrament d'aigua, els projectes, la construcció i l'explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regadius, les aigües minerals i termals, la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, la participació en la programació de l'ensenyament i cooperació amb l'Administració educativa en la creació, la construcció i el sosteniment dels centres docents públics, així com la intervenció en els seus òrgans de gestió i participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria, el foment de la cultura, de la recerca i de l'ensenyament de la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma, la defensa d'usuaris i consumidors, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d'aigües residuals, les obres públiques d'interès de la Comunitat Autònoma en el seu propi territori o el transport públic de viatgers (1).

Tots aquests serveis públics que han de ser proveïts pels ajuntaments i la Comunitat Autònoma, encara que en molts llocs estan externalitzats, poden veure's afectats directament per la signatura d'aquests tractats, bé per les traves en la seva gestió –impossibilitat de fixar clàusules socials o ambientals en la contractació pública– o bé en els projectes de re-municipalització –serveis de subministrament d'aigua o energia, jardineria, neteja viària, serveis a la comunitat, serveis esportius, etc.

A tall d'exemple, podem parlar dels serveis de subministrament d'aigua i d'energia. L'accés a l'aigua és reconegut per l'ONU com un dret universal i a Espanya la seva gestió està encomanada als municipis. No obstant això, en una mesura important està gestionada mitjançant concessions per agents privats, fonamentalment grans corporacions. Quant a l'energia, les successives privatitzacions de subministradores i distribuïdores ha convertit la necessitat de disposar d'aquest recurs per a necessitats bàsiques com cuinar o escalfar-se en un negoci. En tots dos casos, la prestació d'un servei que ha de ser públic com qualsevol altre derivat d'una necessitat humana es converteix en una mercaderia, subjecta a les fluctuacions del mercat. Però també en tots dos casos, en els últims anys, alguns ajuntaments, sensibilitzats davant les alces dels preus en els subministraments o per la creixent pobresa energètica, han optat per remunicipalitzar el servei d'aigua o crear la seva pròpia comercialitzadora d'energia per no estar subjectes als interessos de les grans corporacions.

Aquestes mesures progressistes van encaminades a afavorir la majoria de la població però es veuen amenaçades per aquests tractats, que solen comptar amb l'ISDS o un altre mecanisme similar que vetla per impedir aquestes decisions o les denuncien davant tribunals privats d'arbitratge que en moltes ocasions acaben en indemnitzacions milionàries, com es pot veure en el cas d'Espanya, que s'enfronta a demandes de 8.000 milions d'euros en relació amb les primes a les renovables, en haver signat el 1994 la Carta de l'Energia, que tenia un mecanisme d'aquest tipus.

Els defensors dels tractats i, conseqüentment, de la iniciativa privada en la gestió dels serveis públics addueixen un millor servei i una reducció dels seus costos. Això s'ha demostrat totalment fals. No solament no es presta un millor servei ni resulta més barat sinó que les condicions laborals de qui treballa per a aquests prestataris són de menor qualitat que les que existeixen en les administracions públiques.

En resum, tant municipis com la Comunitat Autònoma podrien perdre gran part de la seva capacitat per definir polítiques i gestionar matèries tan sensibles per a la població com les d'habitatge, sanitat, medi ambient, serveis socials, educació o alimentació.

Per tot això, des de les Plataformes No als TCI de Mallorca o Menorca creim que en aquest cicle electoral és molt important saber què opinen o què proposen els partits que es presenten a les diferents convocatòries en relació amb aquests acords comercials.

Estar a favor o en contra d'això té molt a veure amb quin bàndol es tria.

(1)llistat de competències municipals i autonòmiques amenaçades. L'amenaça global assalta el local. 'El TTIP en municipios i Comunidades Autònomas.Ecologistas en Acción'.