Els encausats de Cabrera

De Cabrera, només ens en recordam quan venen mal dades; ja havia gaudit del seu trist protagonisme en temps de la Guerra del Francès i torna sortir a col·lació durant la contesa bèl·lica del 1936-39.

Joan Rigo Bonet és nebot de Jeroni Bonet, un dels republicans represaliats a Els de Cabrera (1936-46). La Guerra Civil a l’illa de Cabrera i la causa 1029/36, nova edició revisada i ampliada de l’original de l’any 2008, sobretot quant als fets escaiguts arran de la guerra. La intenció inicial consistia a escriure unes memòries de l’oncle, de qui el llibre interpola directament comentaris tal com ragen, sens dubte procedents d’aquest projecte biogràfic embastat. Rigo ens el perfila com un jove espavilat i despert que, a la vellesa, conservava un record vívid de tot el seu passat i ens n’explica les peripècies en un estil ben vitenc.

En una època de contraban, Cabrera constituïa un secret immens de primer ordre que completava, a més, els ports d’una ruta triangular amb Santanyí i la Colònia de Sant Jordi fins que la guerra ho escarbotà tot. A l’illa, hi convivien en pau i concòrdia dues famílies, els arrendataris Suñer i els Bonet de mitgers, però, amb el Moviment, es decantaren respectivament pel costat de Falange els uns i per la legalitat republicana els altres. Aquesta resistia a Menorca, on acabarien anant a raure els Bonet.

Pensem que, a l’estiu del 1936, el gruix dels revoltats restaven embarrancats a l’estret de Gibraltar, a mercè de la marina republicana, que retenia també la possessió de Cabrera. Un cop fracassa l’expedició republicana del capità Bayo i hi oneja la bandera bicolor, tanquen a presidi les dones de la família Bonet i acusen els homes de fugitius. Ells continuen a Menorca fins que l’illa es ret també al principi del 1939. Acabat pocs mesos després el conflicte armat, engarjolen Jeroni, son pare i el germà a la presó de Can Mir i després a la Provincial, però, per edat, els dos fills encara hauran de completar la condemna amb treballs forçats per Guadalajara, Madrid o Sant Sebastià, entre altres presons del continent.

Imatges abundants i edició pràcticament impol·luta en un assaig que es devora compulsiu. Sovint, ens lamentam que certament en els temps que corren s’edita excessivament i és de doldre precisament pel fet que treballs com aquests ens passin per malla i no puguin valorar-se en la justa mesura.