Activista ecologista i portaveu del GOBPer al proper 27 de setembre es prepara una acció global pel clima arreu del planeta. El nou moviment global prepara una setmana d’accions i mobilitzacions que culminarà el 27 de setembre amb una vaga mundial i de consum, i manifestacions (veure els detalls de la convocatòria a Mallorca) per exigir als governs i a les institucions que declarin l’emergència climàtica i es posin a fer feina ja amb els seus programes i accions de govern per abordar la crisi climàtica amb urgència.
Aquí a les Illes, Fridays for Future lidera aquesta crida a la societat, però hi estaran acompanyades per altres col·lectius i iniciatives que conflueixen en l’exigència d’un compromís real més enllà de les declaracions institucionals que no van enlloc.
La transversalitat de les accions polítiques amb incidència sobre les emissions i la petjada climàtica del nostre model de producció –el monocultiu intensiu turístic, en el cas de les Illes– és tan àmplia i requereix un canvi de model tan radical que, ara mateix, cap de les forces polítiques que lideren les institucions me generen la més mínima confiança en el sentit d’una implicació real en la lluita efectiva contra el canvi climàtic, i molt menys l’assumpció real d’aquesta emergència.
Sí, tenim una llei de canvi climàtic i transició energètica en vigor, una peça clau per a una transició socioecològica. És allò que en la lògica de la resolució de problemes anomenaríem una condició necessària però no suficient. La llei planteja uns objectius de substitució (d’un model basat en el carbó i els derivats del petroli per a la producció d’electricitat a un model eminentment renovable), però aquests objectius de substitució quedaran compromesos si no s’aborden compromisos de reducció. M’explic. No només parlam d’eficiència energètica i estalvi i consum racional de l’energia. No. Ens cal anar més enllà del model de producció energètica i abordar els consums energètics i les emissions del nostre model de producció en el seu conjunt. El nostre model de producció és el basat en la indústria turística, sustentada bàsicament en el creixement de la capacitat d’operació de vols a un aeroport en constant expansió –ja sigui física o operativament (optimització, se’n diu)– que es tradueixi en un increment de passatgers en forma de turistes/consumidors. Consumidors d’espais, recursos i infraestructures, especialment aigua, en forma de piscines i consums que tripliquen el consum d’un resident, aigües fecals que desborden depuradores, cotxes de lloguer que contribueixen al col·lapse i les emissions d’un parc de vehicle per càpita de residents que ja és dels més alts de l’Estat, i espais naturals en constant degradació per massificació, només per posar alguns exemples.
L’impacte dels vols en la crisi climàtica ja ha estat posat en el punt de mira per un moviment també global, Stay Grounded, que el juliol va organitzar una trobada internacional a Barcelona plantejant la necessitat del decreixement de l’aviació, com una qüestió de justícia ambiental i climàtica, i que té la propera trobada prevista per al novembre a Ghent, Bèlgica.
Un altre dels nostres productes estrella, els creuers, també estan posats en el punt de mira en el marc de la lluita per la justícia climàtica i els moviments d’emergència climàtica, per l’impacte sobre la qualitat de l’aire i les emissions d’aquesta nova modalitat de turisme de masses. Així va quedar patent al Climate Camp, organitzat a Venècia pel moviment Fridays For Future i el Comitatto No Grandi Navi, i que va tenir ressò internacional arran de l’acció de protesta feta en el Festival de Cine de Venècia el passat dissabte.
La relació directa de la indústria turística, el creixement de l’aviació i els creuers varen ser motiu d’una de les sessions de debat del diumenge a Venècia, a la qual fórem convidats per explicar els impactes ambientals de la indústria turística i la seva relació directa amb la crisi climàtica.
Cal, doncs, abordar el decreixement turístic i el qüestionament radical del nostre model econòmic. El Govern ha anunciat recentment la intenció de “regular” –que senzillament pot acabar volent dir “escalar”– l’arribada de creuers, i els arguments no són l’emergència climàtica, ni els impactes sobre la qualitat de l’aire posats en evidència per l’estudi publicat al juny per l’entitat internacional Transport & Environment5, sinó la “mala imatge” i “mala experiència” turística de trobar-se en un destí massificat. Per altra banda, continua, amb fermesa i convicció política dels nous responsables de carreteres a la institució insular, la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. Un paradigma ja d’un model obsolet de mobilitat que xoca frontalment amb els anuncis de Podem d’impulsar la declaració d’emergència climàtica a l’illa. I els municipis d’arreu de l’illa (permeteu-me aquí la llicència de la generalització), que no tardaran a emprendre la carrera per ser el primer a fer-se la foto fent la declaració institucional d’emergència climàtica, continuen demanant rondes de circumval·lació, deixant urbanitzar les seves darreres peces de sol –que haurien pogut i haurien hagut ja de desclassificar– per inversions de luxe, i convertint el seu sòl rústic en una àrea residencial per al lloguer vacacional, autoritzant piscines i promovent l’asfaltatge dels camins rurals, perquè els turistes hi tenguin una fàcil arribada. L’assumpció de l’emergència, climàtica i ecològica, global i local és una altra cosa. Potser políticament, hauran de revisar el concepte abans de fer-se la foto.
