Elon Musk i el futur de Twitter
BarcelonaEl món està descobrint aquests dies què suposa que la xarxa social que acull la conversa global, Twitter, estigui en mans d'una sola persona. I encara més quan aquesta persona és un magnat tan brillant com excèntric com és Elon Musk, que en molt poc temps està arruïnant la imatge de l'empresa i provocant un intens debat sobre el seu futur. Recapitulem els fets. Musk va comprar Twitter, una companyia que mai ha guanyat diners, per l'astronòmica xifra de 44.000 milions de dòlars, i tot seguit va acomiadar no només els directius sinó la meitat de la plantilla.
Després va plantejar un ultimàtum a la resta de treballadors: si volien quedar-se havien d'afrontar jornades maratonianes, en concret "treballar moltes hores a molta intensitat". I ho havien de decidir abans d'aquest dijous. La resposta dels treballadors, segons mitjans com el New York Times, ha estat el d'una dimissió massiva de centenars de persones, fins al punt que ara sembla que Musk i el seu equip estan intentant convèncer-los perquè no marxin. De moment, la seu de l'empresa ha tancat les portes i és una incògnita saber què passarà dilluns.
El problema no són tant les decisions en si com l'actitud que està mostrant Musk davant de tot el món, actuant com si fos una mena de Rei Sol, amb dret a fer el que li vingui de gust atacant si cal la dignitat i els drets dels seus propis treballadors, des de la mateixa xarxa social. Si la seva intenció era revolucionar Twitter, sens dubte que ho ha aconseguit, però al preu de posar en perill la seva continuïtat i la seva imatge.
Si moltes empreses ja van anunciar que deixarien d'anunciar-se a Twitter si es canviaven les normes de moderació i es retornaven els comptes a personatges com Donald Trump, ara són els mateixos usuaris els que es plantegen abandonar la xarxa i buscar substituts com Mastodon. Perquè Musk sembla ignorar que si alguna cosa caracteritza el negoci digital és el canvi constant i la rapidesa amb què les marques neixen i moren.
En el fons, el que planteja tot aquest serial sobre el futur de Twitter és si és acceptable que el lloc on es produeix la conversa global estigui en mans d'una sola persona, un perill similar al que suposa que Mark Zuckerberg sigui el propietari de Meta, és a dir, de Facebook, Instagram i WhatsApp, amb l'acumulació de dades personals que això comporta. La Unió Europea ja fa temps que intenta posar límits al poder d'aquests gegants tecnològics, que actuen com autèntics monopolis i s'afanyen a eliminar qualsevol rastre de competència. Aquest és un món on algú pot fer-se megamilionari tenint una idea brillant i fent una gran feina en un garatge, però com a societat ens hem de preguntar si volem que tota la informació sobre les nostres vides estigui en tan poques mans i que tinguin la capacitat de decidir, per exemple, a qui coneixem, quina publicitat rebem i quines idees ens impacten.
La megalomania de Musk fa aflorar un debat que estava latent amb figures més discretes com Zuckerberg però que ara cal abordar amb tota la seva complexitat.
