31/01/2021

Eleccions via ouija Josep Ferrater Mora

3 min

Trobava a faltar la barba ufanosa i les paraules que ragen naturals com quan obres l’aixeta. Si Joaquim Maria Puyal hagués fet un programa de televisió al plistocè mitjà i ara el veiéssim de nou estaria igual de fresc, palpitant, viu, per això quan recupero l’entrevista que li fa al filòsof Josep Ferrater Mora al Vostè pregunta de 1979 dubto a la hamletiana - Dr.Jekyll i Mr. Hyde catalana manera si Puyal o Ferrater Mora no són els inventors de la màquina del temps. Pugem al vehicle.

Despengem telèfon amb l’eternitat. “Déu vos guard, bona tarda, vostè pregunta”, diu en Puyal. I un enginyer de Badalona interroga Ferrater Mora sobre si als Estats Units coneixen “el problema català”. El filòsof, que viu allà, exiliat, des de l’eterna taula del diàleg espanyol, on a ell li va tocar seure el 1936-1939, respon com una roca avorrida de la catalana geologia: “El problema català, el coneixement als Estats Units, i a d’altres països, malauradament, no és gaire conegut, i això és perquè en gran part els catalans són gent de seny, tenim la nostra persistència, sabem el que volem, però no fem gaire soroll i no som gent violenta, i avui dia les coses es coneixen, malauradament, per la violència, de manera que les nostres virtuts ens perjudiquen; amb això no vull dir que s’hagin de canviar, al contrari, crec que a la llarga això serà beneficiós”. Tornem a agafar el DeLorean DMC-12. Retorn al futur.

L’altre dia, Pedro (Negrín) Sánchez, líder del Partit Sense Obrers però Escanya (PSOE), deia que cal dinamitar l’espai-temps. Bum! “Dejar atrás el virus! El PSOE-PSC-Estatnacional-El-Que-Faci-Falta vol deixar-ho endarrere tot. CTRL+ALT+ SUPR. Però sobretot (Negrín) Sánchez dixit : “La década del conflicto de la polarización social entre catalanes y catalanas ”. El “problema” català és dels catalans. I és d’ara. Vosaltres, sí; nosaltres, no. Aquesta és la història de Catalunya-Espanya. La pell de brau - la pell de frau. Pugem al DeLorean?

El rei Pere III, només treure el caparró el 1319, va mamar “problema català”. Sí, rei, perquè teníem una monarquia pròpia. Som el Xoc de Trons sense que ningú ho vegi a la pantalla. Va, Pere, digues alguna cosa del problema que et vas trobar durant el teu regnat, que, precisament, és quan neix la Generalitat de Catalunya. Doncs que de patac se’t presenta a la porta de casa el Pedro (Negrín) Sánchez de torn immortal: Pedro, el Cruel, rei de Castella. Però, esclar, el problema és entre catalans. Va, buida el pap, Pere: “Ara que veig que el rei de Castella i jo som davant el judici de Déu, jo dic que ell amb maldat i falsedat i com a gran traïdor m’ha fet i em fa la guerra a la meva terra. I demano a nostre senyor Déu que avui, en aquest dia, em faci justícia, cosa que tinc ferma confiança que complirà. Ara us dic a vosaltres que us heu aplegat aquí amb mi, a vosaltres, castellans: sabeu que jo us he acollit al meu regne i he compartit els meus béns amb vosaltres, potser no tant com mereixeu i jo voldria, però sí tant com he pogut. I sabeu bé que no hi ha ningú de vosaltres a qui el rei de Castella, que és allà, no hagi mort el pare, el fill, el germà o un parent, i deshonrat mullers, filles o germanes, i pres tots els béns vostres i seus, i no us hagi donat a tots en general per traïdors”. Però el problema és entre catalans. Amén.

El PSOE-PSC-Estat-Letal-Espanyol ni s’han llegit ni es llegiran mai el filòsof català més important del segle XX: Josep Ferrater Mora. Prefereixen el filòsof Julio Iglesias de l’escola de La vida sigue igual. Perquè el problema són els catalans i Les formes de la vida catalana. Llibre de Ferrater escrit a l’exili i que resumeix els nostres ansiolítics existencials amb quatre pastilles: mesura, seny, ironia i continuïtat. Diu Ferrater que “Catalunya és una vida essencialment contínua, una vida que manifesta fins i tot a través de les seves més brusques violències, una permanència que la travessa de punta a punta, que arrela ensems en la seva ànima i en les experiències sense ànima”. Continuïtat, gerundi, present continu. Ja va dir Machado que “todo el que aguarda sabe que la victoria es suya”. Traduït: cinquanta per cent a les eleccions. Referèndum Escòcia. I que el problema és nostre, cert, per rucs, però també és teu: PSOE-PSC-Espanya. Ja ho va dir Ferrater: “El català és l’hereu de l’home antic” i admet el “Sí” i el “No” en totes les coses. El català és un boig etern, un xalat de marca crònic. Un cotxe bomba existencial perenne. Quan peta, peta, i repeta, tot: també tu, Illa-Isla-Arxipèlag unionista-constitucioanalista-espanyolista-nacional-Loctite.Presidente, posi les urnes.

stats