OPINIÓ
Opinió 19/04/2016

Els efectes secundaris de la por

2 min

Si deixam les valoracions que mereix la nostra actitud, a Europa, en general, i al nostre país, en particular, la veritat és que l'amenaça de l'islamisme radical no ens afecta la quotidianitat. Un gran atemptat en territori europeu suposa un trasbals momentani, una preocupació conjuntural que s'exhaureix ràpidament. És per això que les paraules de la delegada del govern a Balears, Teresa Palmer, o les del vicepresident, Biel Barceló, assegurant que estam tranquils després de la detenció d'un sospitós de col·laborar amb Daesh són una constatació de l'evidència; res més. Res més almenys per ara, mentre el desplegament de mesures de seguretat no ens limiti les ja molt controlades llibertats.

Però, com és habitual amb les actuacions dels islamistes radicals, hi ha un col·lectiu que empitjora la seva qualitat de vida en cada una d'elles, ja sigui en els països de majories musulmanes, on la població és l'objectiu principal i víctima de les cruels accions jihadistes; o bé a Europa, on àrabs i mahometans són objecte de la xenofòbia que creix alimentada pel terror. I aquí és on la suposada tranquil·litat que pregonen les nostres autoritats és falsa. Basta llegir la crònica de la resposta espontània del veïnat de Son Gotleu per concloure que l'espiral de rebuig a qui professa la mateixa religió dels radicals no ha fet més que créixer a cada notícia que els afecta. El difícil equilibri entre cultures en les nostres ciutats i pobles, molt erosionat per la crisi econòmica, pateix amb la generalització de les sospites. Per mantenir la tranquil·litat que pregonen els polítics, convé destriar molt el missatge i l'atribució de responsabilitats. Però no basta: cal un treball decidit pel coneixement mutu i una aposta radical per la integració.

stats