12/06/2021

L'escepticisme d'arribar a tenir una llei educativa poc transformadora

2 min

Gairebé no hi ha ningú, entre els docents però tampoc entre la comunitat educativa, que no cregui ben necessària i urgent una transformació del sistema educatiu. De fet, poder elaborar una regulació autonòmica que tingués en compte les particularitats del territori, amb la capacitat d’estimular l’aprenentatge, de convertir l’escola en una vertadera comunitat de suport mutu i objectius compartits, d’aconseguir una inclusió real, de donar una autonomia real als centres i que l’aposta de país ho fos en la inversió d’uns recursos econòmics i humans suficients per millorar les condicions d’alumnes, docents i de les infraestructures, entre molts altres, és allò que tindria sentit quan fa 23 anys que hi ha competències educatives autonòmiques.

La que serà la primera llei educativa balear i que ara està iniciant el darrer tràmit parlamentari dona certs motius de satisfacció, perquè a la fi hi haurà una regulació autonòmica. Ara bé, entre els sectors més involucrats –sindicats docents, centres o famílies, entre d’altres–, allò que regna és un escepticisme especialment provocat per la diferència entre les expectatives generades en començar a treballar unes mesures més transformadores, més agosarades, i allò que finalment ha acabat per aprovar el Govern. Després de la lluita contra els canvis que imposava o intentava imposar José Ramón Bauzá, la capacitat de resposta i de somni d’un futur educatiu més il·lusionant era molta i s’hi va treballar amb fermesa. Ara, en el tram final, són moltes les veus que, encara que sigui confidencialment, admeten que els efectes de la futura llei sobre l’educació seran molt pocs i gairebé imperceptibles a curt i a mitjan termini. El llarg termini sempre fa por, perquè qualsevol cosa que passi provoca un daltabaix, un més en el sistema. 

Al marge d’això, s’ha de tenir en compte que mentre les Balears són en camí d’aprovar aviat la primera llei autonòmica d’educació, el govern de l’Estat també treballa la seva llei, que ha de substituir el marc neoliberal que hi regna actualment. La futura normativa estatal pot reforçar certs aspectes de la balear, però també en pot anul·lar, matisar, canviar o esbucar d’altres. Cal no oblidar que el model de direcció dels centres o el de mobilitat del professorat, per esmentar-ne només dos casos, tenen una dependència compartida amb l’Estat. I poca força té el Govern autonòmic perquè se l’escolti, fins i tot quan pertanyen al mateix color polític. L’Executiu balear, amb altres, hauria d’exigir que l’Estat ens doni autonomia plena i no un vestit fet perquè en canviem quatre repunts i hàgim de donar les gràcies.

stats