El duopoli televisiu: o caixa o faixa
BarcelonaNetflix i Disney començaran a incorporar anuncis a les seves plataformes en streaming. És una jugada que pot sacsejar el panorama completament, perquè caldrà veure quina porció del pastís publicitari s’enduen i com s’adapten Mediaset i Atresmedia a una nova situació marcada per dos competidors amb un potencial grandíssim.
La televisió convencional reté la capacitat d’arribar a grans audiències d’una sola tacada, però les plataformes tenen en el seu arsenal una arma molt més letal: la possibilitat de segmentar la publicitat de manera molt més precisa que Mediaset o Antena 3. Els audímetres permeten saber variables com el gènere, l’edat i el nivell socioeconòmic dels que miren un programa. Però l’streaming pot afinar molt més gustos i tipologies d’espectadors, sobretot si les plataformes comencen a obtenir dades dels seus usuaris (més enllà dels continguts que miren) o comprar-ne a tercers.
Tot això passa, a més, mentre les opcions de pagament no es limiten ja a pel·lícules i sèries sinó que es van incorporant altres gèneres, com realities o concursos. Els esports fa temps que s’han passat a aquesta banda de la trinxera. L’últim bastió són els informatius, que tenim ritualitzats de veure a una hora concreta, però tard o d’hora alguna plataforma intentarà també rascar audiència amb una proposta alternativa de noticiari, potser continu.
I a això s'hi afegeix que el temps juga en contra de les dues grans televisions que han remenat les cireres els darrers 30 anys. Telecinco basa la seva audiència en un univers propi de famosos emergits de les seves pròpies entranyes. La fórmula, tanmateix, mostra símptomes d’esgotament i, després d’una dècada, ha cedit el lideratge. Antena 3 triomfa amb entreteniment ric en sucres apte per a tota la família, però ho fa en una era que aquest consum col·lectiu es va fragmentant cada cop més i que els més joves busquen altres tipus de propostes. El consum lineal cau i quan les televisions convencionals se'n van al digital es troben una competència duríssima.
Amb aquestes peces sobre el tauler, cal esperar una televisió espanyola que accentuï al màxim la seva diferència local. Més programes socials, dels que es comenten l'endemà a la feina, més sèries que excitin el públic per la via de la proximitat. Probablement un accent més nacionalista, també. Mediaset i Atresmedia són encara màquines de fer molts diners. I de moment estan sent intel·ligents mirant de pactar amb les plataformes en comptes d'enfrontar-s'hi directament. Però hi ha una espasa de Dàmocles que penja sobre el seu cap, perquè depenen en grandíssima proporció de la publicitat. I Netflix i Disney ja estant a punt per començar a rosegar el fil que sosté l'espasa.
