Els fons d'inversió cerquen beneficis a curt termini. No intenten crear o mantenir un negoci profitós a la llarga, un projecte que perduri i reforci la societat on treballen. Per això és saludable veure amb escepticisme –com a mínim– l’avenç dels fons d’inversió en el principal negoci de les Illes Balears: el turisme. D’entrada, perquè aquesta cerca de beneficis a curt termini pot entrar fàcilment en contradicció en la cerca d’un model econòmic sostenible, racional, que ajudi a fer créixer la riquesa general de les Illes Balears i no tan sols la d’uns inversors concrets. Però també perquè cercar rendibilitat tan ràpid com sigui possible, sense tenir prou en compte les conseqüències, pot perjudicar el medi i la cohesió social illencs.
Vivim de primera mà les conseqüències de l’especulació curtterminista en el mercat immobiliari. Els fons d’inversió no són l’únic actor que ha contribuït a l’escalada de preus del lloguer, però en són un dels principals. Blackstone, conegut perl seu paper en aquest camp, ja té com a mínim 16 hotels a les Balears. No és estrany, doncs, pensar que si han ajudat a alterar el mercat immobiliari fins al punt que ho han fet podrien actuar d’una manera semblant en el negoci turisme.
El model turístic i els límits que ha de tenir són un dels debats més importants que hi ha sobre la taula a les Illes Balears. I aquest debat s’ha d’afrontar pensant a llarg termini, tenint en compte les conseqüències econòmiques d’aquest negoci, però també les ambientals, i sense oblidar les culturals ni, sobretot, les socials. Per tot això, malgrat que ja són aquí, es fa difícil pensar que els fons d’inversió puguin ser els millors aliats a l’hora de reenfocar el model turístic.
