La dreta treu el nas
Entre els efectes inesperats de la victòria d’Ayuso hi ha una sorprenent sortida de l’ombra del sector més dretà de l’independentisme, camuflat en aquest espai atrapa-ho tot que és JxCat. Joan Canadell elogia “el model Ayuso de prioritzar l’economia” quan a Catalunya “hem fet el contrari”. I precisa: “La gent vol que l’ajudem, que abaixem impostos, que potenciem l’economia. I no vol una administració pública que ho decideixi tot”. Sembla que es va perdent la por a afegir-se a la teoria dels fems de cavall, que l’escriptor suís Jonas Lüscher sintetitzava així: “Com més civada donem al cavall, més abundant serà la seva producció d’excrements i els ocellets tindran més per menjar”. Els cavalls i els pardals com a símbol de la ruptura ultraliberal del pacte social.
Ja comença a ser hora que sortim dels falsos relats. Quan es comenten els resultats d’unes eleccions catalanes sembla com si Catalunya fos un país sense dreta i que la poca que hi hagués fos forçosament unionista. En part, el PDECat va intentar trencar el tabú. Però no li va sortir bé. Potser si JxCat ensenyés tota la gamma de colors es facilitarien les coses i fins i tot es podria sortir de l’atzucac en el procés per formar govern. És evident que la causa patriòtica superior és la que fa possible aquesta convivència entre gent tan diferent. Però és bo que la realitat aflori encara que només sigui per no alimentar la falsa imatge d’un país decantat a l’esquerra.
Si, amb naturalitat i sense temors reverencials, cadascú anés mostrant les seves cartes, els espais s’anirien aclarint, i potser es podria anar component un escenari amb més matisos. I no caldria estar encallats per un partit-moviment que mai acaba d’ensenyar tot el que porta dins. Aquesta amalgama unida pel principi de confrontació acabarà saltant a trossets. Obrir el joc ja i parlar més clar potser faria més fàcil l’entesa. En veu baixa tot es fa confús. Si tothom prengués lliurement la paraula, i deixés de parapetar-se rere la gran promesa, potser tots ens entendríem millor. I el consegüent canvi d’aliances propiciaria la sortida de l’atzucac.
