SENSE SORTIDA

Una dreta sota l'ombra de Vox

És una llàstima que el PP ja no disposi dels serveis de la tripleta màgica formada per José María Rodríguez, Álvaro Gijón i Javier Rodrigo de Santos. Si fos així, podrien encarregar-se d'organitzar les celebracions de les vingudes a Mallorca del que queda de Pablo Casado, ells que en aquests assumptes hi tenien tanta mà. Ara com ara queden una mica deslluïdes, fins al punt que l'acte públic del PP amb el líder nacional per a aquesta campanya va quedar reduït a una trobada al bar Varadero del dic de l'Oest. Queden lluny les convocatòries multitudinàries en instal·lacions esportives per repartir sopes a tots els que s'hi acostaven, en els temps gloriosos en què Biel Company era el conseller d'Agricultura i Medi Ambient de José Ramón Bauzá. És cert que Casado va parlar de remuntada, però els esperits selectes com el seu no solen guanyar eleccions. De fet, després de la desfeta que va protagonitzar a les eleccions generals, són insistents els rumors segons els quals el PP no disposarà en bastant de temps de sobres per repartir. I ja se sap que, quan la pobresa entra per la porta, els vots salten per la finestra. Si més no, als partits clientelistes.

Ciutadans també va viure, no fa tant de temps, moments de més esplendor, fins al punt que el mateix Company no va dubtar a obrir la porta a una eventual aliança de govern amb el partit d'Albert Rivera. Amb aquest i amb Vox, perquè el passat mes de març Company va deixar ben clar que, des del seu punt de vista, aquest partit representa també “el centredreta”, igual que Ciutadans i el PP. Això era abans que les relacions entre ells es refredassin o tornassin extremadament agres, segons els casos, i que a la delegació balear de Ciutadans Xavier Pericay fos derrotat per sorpresa en unes primàries que se suposava que eren de broma. En va sortir un nou dirigent, aquest Marc Pérez Ribas que no va aconseguir donar-se a conèixer ni al debat de candidats d'IB3, perquè amb prou feines se'l va sentir ni veure. Just a l'inrevés de l'excel·lent sintonia entre Company i el líder d'El Pi, Jaume Font, que, oh sorpresa, va semblar un ‘pepero’ dels de tota la vida. Haurien hagut de segellar la seva bona entesa cuinant allà mateix una paella, per fer honor a la vasta oferta gastronòmica i culinària del canal autonòmic.

Per no tenir, Ciutadans no té una cosa de la qual sí que pot presumir encara el PP, i és una forta implantació als municipis. En tot cas, els dos partits centristes i liberals tenen una cosa en comú, i és viure pendents del que facin els moderats possibles socis de Vox: és evident que la fragmentació del vot de dreta i d'ultradreta va causar estralls en les aspiracions dels tres partits a les eleccions generals, i és molt difícil revertir una tendència electoral tan marcada tan sols en un mes. Sigui com sigui, serà interessant, a Mallorca, comparar els vots que puguin rebre Ciutadans i Vox a la Part Forana amb els que obtinguin a Palma.

Ja que hem esmentat l'apotecari absentista, Bauzá, ha declarat aquesta setmana que, com a europarlamentari que espera ser, tant li és representar a Brussel·les les Balears com la Rioja, perquè el projecte del seu nou partit –Ciutadans, justament– “és nacional”. Se'n va a explicar als europeus la desgràcia que tenen de no ser espanyols. A banda d'això, consigna que fa anys que no llegeix un llibre (48, possiblement) i defensa “la immigració legal, perquè necessitam llocs de feina per mantenir les pensions”, és a dir, esclaus per fer rodar la màquina. Estarem d'acord que el general Fulgencio Coll ha empunyat més armes i té més pedigrí castrense que el reservista Bauzá, però, de totes maneres, quin gran fitxatge va perdre Vox amb l'expresident.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF