Secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon GovernA la dreta d’aquest país no li agrada la Memòria Històrica, principalment perquè li recorda el seu origen franquista. Als partits polítics dretans no els agrada que es remeni el passat, i sistemàticament es posicionen en contra o fan oposició a qualsevol mesura que impliqui investigar i avançar amb el coneixement de la veritat. Els és igual que la Convenció Internacional de les Nacions Unides per a la protecció de les persones contra les desaparicions forçades el 2013 insti l’estat espanyol a fer-se càrrec de la recerca de persones desaparegudes en el període de la Guerra Civil, i garantir el Dret a la Veritat de les víctimes i les seves famílies mitjançant una Comissió d’Experts Independents.
A les Illes Balears els seus atacs a les polítiques de Memòria Democràtica habitualment inclouen distints tipus d’arguments, però tots tracten sempre de desviar l’atenció, comprometre i emmascarar l’objecte d’aquestes polítiques, i són sempre falsos:
1. Arguments tipus “El comunisme va matar més·, que tracten d'incitar a la condemna del comunisme en la mateixa mesura que el feixisme, posant-los al mateix nivell. La falsedat està lligada al fet que els règims totalitaris comunistes varen governar a l'URSS i països satèl·lits, i no a Espanya. Aquí el que es va patir va ser un cop d’estat militar que va derivar en Guerra Civil i un règim de caire feixista, a l’estil d’Itàlia i Alemanya. Les polítiques que hem de desenvolupar aquí han de centrar-se a superar les reminiscències franquistes que encara perviuen al nostre entorn.
2. Arguments tipus “Els republicans també varen assassinar”, que venen a dir que és equivalent la repressió a les zones republicanes a la de les zones revoltades. La falsedat ve del fet que s’obvia o no es dona importància al fet sistemàtic. Els feixistes aplicaren un pla sistemàtic de neteja social, organitzat des de la cúpula de comandament i executat militarment per tot allà on anaven controlant el territori. La República no va poder exercir un control total dels territoris que li restaren fidels, i hi va haver multitud d’elements incontrolats que assassinaren moltes persones, però els governs republicans no impulsaren un assassinat massiu de qui pensava distint. Els feixistes sí.
3. Arguments tipus “Només es recorden dels seus morts”, que volen convèncer que les polítiques de Memòria Democràtica estan ideologitzades perquè només se cerquen i es reparen els assassinats pels feixistes, i no les persones que es mataren a les zones controlades per la República. La falsedat es troba en el fet que les polítiques de Memòria vinculades amb aquestes víctimes les va començar el règim franquista en els anys 40, quan ja es varen excavar fosses, recuperar cossos de víctimes, pagar indemnitzacions i reparar la seva memòria amb monuments i plaques. Les víctimes que encara no han estat reparades són les assassinades pels franquistes, i aquestes són l’objecte de les recomanacions de l'ONU, i l’objectiu de les polítiques d’aquest Govern.
4. Arguments tipus “Amb aquesta crisi no és moment de gastar doblers en això”, aprofitant el fet de la pandèmia i els seus greus efectes sanitaris i socioeconòmics per voler estigmatitzar la inversió en Memòria Democràtica. La falsedat es troba en el fet que per a la dreta mai és bon moment per a la Memòria. Per contra, jo crec que sempre és el moment d’invertir en Drets Humans, i a les Balears destinam el 0,008% del pressupost autonòmic a fer recerca de les 3.000 persones assassinades i desaparegudes, i a la lluita per la Veritat, la Justícia i la Reparació.
En definitiva, a la dreta ideològicament postfranquista que hem de patir en aquest país la molesta que un Govern vulgui investigar i donar llum d’una vegada als fets que varen ocórrer fa ara més de 80 anys en aquesta terra, i ens acusa justament de fer política des de la ideologia! És clar, tota la política és ideologia, però la nostra és la ponderada, la que cerca la igualtat entre totes les víctimes, entre les que ja varen ser reparades i les que no ho han estat encara. La nostra política de Memòria és la que va en la línia de l'ONU, del Consell de Drets Humans, la de l’Informe del Relator Especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. La política que impulsa la dreta és extremista, allunyada de tot el que demana la comunitat internacional, i amb la seva negativa i oposició a avançar en la recuperació de la memòria, l'únic que cerquen és continuar imposant la impunitat i el silenci de cementeri que ja varen imposar a partir del 36.
