Les dones malvades
L’aprovació de l’avantprojecte de llei de l’avortament ha servit per animar les tertúlies dels magazins matinals espanyols. En comptes d’informar dels diferents aspectes que cobrirà aquesta llei i, encara que sigui amb diferents punts de vista, recórrer a professionals experts de cada àmbit per entendre’n els matisos i les repercussions humanes i socials, s’ha convertit en un debat de tertulians en la majoria de casos absolutament desinformats sobre la sanitat pública i la ginecologia, o que prioritzen plantejaments morals vinculats a la religió catòlica per sobre dels drets de les dones. Els programes que hi han dedicat més temps no n’han informat sinó que han polaritzat el debat inútilment amb la participació de masclistes, d’emissaris polítics i d’egòlatres que consideren que les seves circumstàncies personals són les de la resta de la població.
El resultat: ús d’expressions que frivolitzen l’avortament. “Barra lliure”, “El nen es llença a les escombraries” o “Te’l treuen i llestos” atribueixen a les dones que se sotmeten a aquesta intervenció un tarannà temerari i capriciós. El fet que les noies a partir de 16 anys puguin avortar sense autorització dels pares distorsiona el marc mental sobre l’avortament. La pràctica acaba semblant exclusiva de la joventut i, per tant, s’infantilitza el discurs. Un terme molt repetit aquests dies és el de “cría ”, que destil·la menyspreu. També s’associa la voluntat d’interrompre l’embaràs a una situació d’indisciplina. S’interpreta que el desig de no comunicar als pares la decisió d’avortar és una situació de “rebel·lia”, “immaduresa”, “obstinació” i “desconeixement”, cosa que construeix un imaginari universal de l’àmbit familiar monolític. Un fet molt simptomàtic és l’elecció de les imatges de recurs que es trien per il·lustrar de fons el debat sobre l’avortament: dones en el darrer trimestre d’embaràs i ecografies en 3D que permeten intuir la cara d’un fetus en avançat estat de gestació.
Pel que fa a la baixa laboral per dolor menstrual incapacitant, el debat es torna tan agre que es distorsiona el missatge. El nivell d’alarma i indignació és tan crispat per part de sectors sobrerepresentats a les tertúlies que la baixa acaba semblant obligatòria per a totes les dones en edat de menstruar. Els tertulians exposen hipotètics casos catastròfics de petites empreses amb una sola treballadora que acaben arruïnades per les constants peticions de baixa laboral. Les discussions sobre l’IVA reduït en productes d’higiene íntima femenina demostren la ignorància dels usos d’aquests articles. Alguns consideren, per exemple, que el gel íntim s’utilitza per problemes d’incontinència urinària.
La televisió està perpetuant la percepció de la naturalesa femenina com un problema social i econòmic, ja sigui per la regla, per l’opció d’embarassar-nos o la d’avortar. I ho fa transmetent una imatge de la dona treballadora vinculada a la mentida, la ganduleria, la trampa i la fragilitat, disposada a arruïnar l’amo i el país. No és la llei de l’avortament el que estigmatitza les dones, sinó la mentalitat ultraconservadora que catapulten molts mitjans.
