A les Balears fa anys que ens hem anat avesant a ser a la coa cada pic que Madrid fa un repartiment: de doblers en la balança fiscal, de recursos, d’inversions estatutàries, de tot o quasi tot. Ara, el govern espanyol també ha deixat les Illes en els darrers llocs a l’hora de repartir les dosis de vacunes. Al·leguen que segueixen criteris tècnics i que, si ara som els que menys dosis rebem en funció dels habitants, és perquè aquests enviaments van dirigits a sanitaris i usuaris de residències, i tenim manco gent gran que altres comunitats. Però la desigualtat en el repartiment, encara que en menor grau, també hi és per als majors de 80 anys: som igualment a la coa. I així, cada vegada que es fixa un criteri de repartiment, si més no de moment, les Balears estan en els llocs més desafavorits o per sota de la mitjana estatal.
El cas és, però, que els criteris són fixats pel repartidor, que té en compte unes coses i deixa de banda les altres. La nostra comunitat està especialment castigada per la pandèmia per la seva dependència quasi exclusiva del turisme. És, precisament, per l’activitat turística que les Balears contribueixen a finançar l’Estat, i això no ho fan des dels llocs de coa. Per a les Illes, i per la contribució que feim a l’economia estatal, és de vital importància tenir el màxim de població vacunada abans de l’inici de la temporada turística, per poder començar a aturar una crisi econòmica sense precedents. És en aquest sentit que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, volia llançar un missatge tranquil·lizador en afirmar que a l’estiu hi hauria el 70% de la població vacunada, però el president Pedro Sánchez va passar la fita a finals d’estiu. No ens serveix. El seu govern hauria de tenir en compte la situació econòmica catastròfica de les Balears a causa de la pandèmia, una situació que no revertirà com a mínim fins que el 70% de la població estigui vacunada. L’Executiu de Francina Armengol hauria pressioanr en aquest sentit, tant o més que en tants altres temes dels quals, en repartir, no ens donen mai una ditada de mel, malgrat que hi ha motius sobrats per fer-ho.
Al marge d’això, la manca de transparència en les negociacions de la Comissió Europea amb les principals farmacèutiques i els constants incompliments de calendari dels fabricants de les vacunes que havien promès per sobre de les seves possibilitats obren un escenari que suma incertesa que s’afegeix a la que ja hi ha. No és això, sinó seguretat, diligència i transparència en la gestió de les vacunes allò que necessiten uns ciutadans que tenen el present i el futur hipotecat per la situació.
