Un documental que sembla una pel·lícula
A la plataforma Filmin trobareu el documental The dissident (El disidente ), que revela la trama al voltant de l’assassinat del periodista saudita del Washington Post Jamal Khashoggi dins del consolat del seu país a Istanbul. Hi va anar a buscar uns documents per casar-se i ja no en va sortir més. La notícia que havia estat torturat, degollat i esquarterat en una sala de reunions de l’edifici l’octubre del 2018 va tenir repercussió internacional perquè Khashoggi era molt crític amb el règim del príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, i el seu rei Salman bin Abdulaziz. El periodista havia abandonat l’Aràbia Saudita el 2017 per continuar la seva feina amb llibertat des dels Estats Units.
El documental està dirigit per Bryan Fogel, autor també del magníficÍcarus, que va guanyar l’Òscar el 2018 i va destapar una complexa trama de dopatge rus que va suposar un escàndol internacional. Ara The dissident manté el segell del director. Els seus documentals són ambiciosos pel que fa a les investigacions i tenen les característiques pròpies de les novel·les de John Le Carré: thrillers polítics amb elevades dosis d’espionatge, corrupció, crim, intriga, suspens i denúncia amb la finalitat de posar en dubte les esferes del poder. De fet, els primers quatre minuts de The dissident semblen més aviat una pel·lícula de ficció.
El fil argumental es desenvolupa a partir d’un testimoni clau en aquesta història: Omar Abdulaziz, un dissident del règim saudita refugiat al Canadà, amic de Khashoggi i còmplice de la seva lluita per assenyalar el règim dictatorial i abusiu del seu país. És gràcies a ell que podem entendre què va passar abans, durant i després de l’assassinat del periodista. L’altra persona clau en el relat és Hetice Cengiz, la seva parella. Complementen la història responsables de la policia turca que van investigar el cas, periodistes amics de Khashoggi i autoritats i especialistes vinculats a la trama.
El documental compta amb les imatges enregistrades per la policia turca dins del consolat saudita i amb gravacions d’algunes converses telefòniques importants per entendre el cas. Hi ha escenes d’impacte emocional, com la del retorn de la parella de Khashoggi al pis que s’acabaven de comprar i on no van poder arribar a viure. Més enllà de la investigació del cas, el documental posa en valor la figura del periodista perquè entenguem la seva tasca, i denuncia el règim saudita. I ho fa mantenint l’espectador en tensió i en un clima d’intriga més aviat propi d’una ficció. Al final, Bryan Fogel vol anar més enllà i fer que el seu documental serveixi per fer reflexionar l’espectador. Si amb Ícarus el director apuntava a l’ús polític que fan els països dels èxits esportius dels seus atletes, a The dissident planteja quins beneficis obtenen les grans potències mundials de mirar cap a una altra banda davant de crims tan greus, i continuar teixint aliances amb l’Aràbia Saudita.
