¿Dissoldran el cos de Mossos d’Esquadra? (1930)

D’Àngel Pons (Berga, 1902 - Barcelona, 1939) a Imatges (6-VIII-1930). La dictadura era a les acaballes amb el govern Berenguer, però encara tenia esma per fer la guitza als catalans. Quadre de Carles Vázquez (Ciudad Real, 1869 - Barcelona, 1944) que il·lustrava l’article. Durant la República el periodista Àngel Pons va innovar a Ràdio Barcelona com a comentarista musical.

Aquests dies gairebé no es parla d’altra cosa que dels tràmits que s’efectuen per a suprimir o bé transformar aquesta catalaníssima institució dels Mossos d’Esquadra. [...] Fem un breu resum històric. La gran abundància de bandolers que hi havia al segle XVII i que feien impossible la tranquil·litat de Catalunya, va inspirar al valent batlle de Valls, Pere Antoni Veciana, de reunir un cos de 25 joves triats entre els més forts d’aquella vila, per a fer contra i perseguir els malfactors que infestaven aquelles comarques. Era cap a l’any 1690. Tan bon punt es posaren a la feina, que ja es distingiren per la seva ardidesa, activitat i eficacíssims serveis. [...] Els Mossos de can Veciana, com s’anomenaven llavors, eren mantinguts pel seu mateix cabdill, propietari riquíssim. Va començar una lluita tan sagnant entre Mossos i bandolers que hi hagué necessitat d’augmentar el nombre fins a arribar a la cinquantena; [...] En entrar el Principat a les ordres de Felip V, es temé l’abolició del cos de Mossos. [...] Però el 1719 el cos fou declarat per Reial Ordre força militar, cosa que es refermà al 1817 amb els drets reconeguts dels seus furs i reglaments. Prengueren part molt important en la Guerra de la Independència i es feren un alt prestigi pertot Catalunya augmentant-se el seu nombre considerablement, [...] Passat d’una lleu baralla entre els reialistes del 1827, que lluitaren contra els Mossos, aquest cos ens ha arribat fins als temps moderns amb un prestigi sanitós, [...] Ara són 233 entre subcaps i Mossos i 8 oficials i un cap. Són dividits en 7 Esquadres, subdivisions i llocs de parella, en la província de Barcelona, en tots aquells pobles que no hi ha Guàrdia Civil. Tenen el seu lloc central, del qual depenen, a la Diputació. Per entrar en aquest cos és imprescindible ésser català. [...] Hem interrogat alguns Mossos amb motiu de l’afer que s’està tramitant per la seva supressió, o bé en la transformació en Guardes Rurals. Ens han donat la seva opinió, que és restar com fins ara. Sobretot en el punt de transformar-los en Guardes Rurals, la majoria d’ells hi posen l’inconvenient de dependre de diferents amos i per tant que la seva actuació pot esdevenir una joguina de personalismes i d’insídies diverses en el seu comandament. De la supressió, ens diu el cap Sr. Matarodona: “N’hi ha que diuen que els Mossos d’Esquadra som inútils en l’època que vivim. Això és una lamentable equivocació, car podem donar prova del nostre treball activíssim en fets que realment no els havia resolt ningú més. Us podem mostrar el nostre registre de serveis que constitueix per a nosaltres una veritable glòria. A més, se’ns té molta simpatia a tot el país, car actualment hi ha més de 30 pobles que sol·liciten Esquadra, prova evident que el nostre prestigi no ha minvant com alguns creuen”. [...]