La difícil missió de ser autònom
Un dels maldecaps més habituals que comporta la difícil missió de ser autònom és saber quines despeses es poden desgravar i quines no. Fins ara, Hisenda ha aplicat un criteri molt restrictiu i només acceptava tiquets o factures que tinguessin una relació molt directa amb la feina de l’autònom, cosa que deixava fora un ampli ventall de despeses que també tenien a veure amb la feina, per exemple, els famosos dinars amb clients (i la gran pregunta: quan es pot considerar que és un dinar de feina?), els regals de promoció i fins i tot el transport. Ara una sentència del Tribunal Suprem ha dictaminat que són despeses deduïbles totes aquelles que tinguin a veure amb les relacions públiques amb clients i proveïdors –com els dinars i sopars en restaurants–, així com els regals tant a clients com als treballadors del negoci i les despeses promocionals.
Es tracta d’un canvi substancial que permetrà a milions d’autònoms poder deduir més despeses i, d’aquesta manera, obtenir un millor tracte fiscal. És evident que, en el món actual, tot el que té a veure amb les relacions públiques té un impacte directe o indirecte en el compte de resultats de qualsevol empresa o autònom. Són, per tant, una inversió i han de ser tractades fiscalment com a tals. Això no vol dir que no hi hagi casos concrets en què hi pugui haver un abús, ja que estam acostumats a llegir notícies en què empresaris investigats per frau fiscal feien passar per despeses d’empresa el que sense cap mena de dubte eren despeses personals, com ara la compra de cotxes de luxe o segones residències. Però per aquests casos no es pot castigar la gran majoria d’autònoms negant-los el dret a desgravar per coses que són imprescindibles per al bon funcionament de la seva empresa o activitat.
La sentència ja avisa que “no hi ha una regulació precisa sobre què ha d’entendre’s per correlació entre ingressos i despeses”, però sosté que els uns i els altres formen part del conjunt d’accions adreçades a obtenir un millor resultat empresarial. Això “justifica que la relació entre despeses i ingressos pugui ser tant directa com indirecta”, afirma el Suprem. Serà missió d’Hisenda, doncs, esbrinar si aquests dinars o sopars s’ajusten a l’esperit de la llei i de la sentència sense negar-ho d’entrada, que és el que feia ara.
Cal felicitar-se per una sentència que afavoreix la posició dels autònoms respecte de l’administració, ja que precisament aquest és un col·lectiu eternament oblidat pels diferents governs, tal com s’ha vist amb especial cruesa durant la pandèmia, en què s’han perdut centenars de milers de llocs de feina.
El govern espanyol encara té pendent una altra de les grans reivindicacions del sector, que és que s’ajusti la quota als ingressos reals. Els plans de l’executiu són posar en marxa la reforma al llarg de l’any que ve, amb l’objectiu que la majoria vegi reduïda la seva quota a costa d’augmentar la dels que ingressen més. En tot cas, les diferents administracions haurien de posar més incentius, també fiscals, per als autònoms, amb l’objectiu doble d’afavorir l’activitat econòmica i combatre el frau.
