La difícil guerra europea de les vacunes

La ciència ha aconseguit accelerar fins a límits impensables la producció d’una vacuna contra el covid-19. En començar la pandèmia, es parlava que potser caldrien cinc anys o més per tenir una vacuna, i no estava clar que s’aconseguís tenir-ne cap. En un any, però, la vacunació ha començat en diversos països afortunats en funció de la disponibilitat del producte. Cal recordar aquesta fita perquè, ara que hem entrat en una fase de màxima impaciència, llegim com un fracàs el que és en realitat un èxit de la col·laboració global.

Un dels problemes és que els polítics, pressionats per una ciutadania farta, angoixada i cada cop més revoltada per les restriccions, han promès més del que podien. L’objectiu, deien, era que el 70% de la població europea estigués vacunada a finals de l’estiu, però no es tenia en compte el repte que això suposava i les dificultats que hi hauria pel camí. Podia passar, i ha passat, que hi hagués un problema de subministrament per qüestions tècniques, o també que hi hagués competició econòmica entre països per aconseguir primer les dosis, i no era descartable que l’afany de guanys provocàs especulació i corrupció.

El primer cas va arribar amb la vacuna de Pfizer, que va reduir dràsticament les entregues perquè havia d’ampliar la seva planta per augmentar la producció. Això ha fet que aquestes dues setmanes hagin arribat moltes menys dosis i que, sense anar més lluny, a les Balears ara s’hagi d’esperar fins al 8 de febrer per continuar amb la vacunació. Acabaran arribant, però a un ritme més lent. Tampoc hi ha encara gaires dosis de la vacuna de Moderna. I la d’AstraZeneca, més barata i fàcil de posar i emmagatzemar, només podrà servir un 25% del compromès perquè les dues plantes que té a Europa produeixen a un ritme menor del que s’esperava.

Aquí s’ha destapat la caixa de trons, perquè la Unió Europea l’acusa d’incomplir el contracte, i també insinua que ven a tercers països vacunes fabricades a les plantes europees, cosa que la companyia nega. Aquest “Europe first” és difícil de gestionar. La UE ha volgut negociar-ho tot en bloc, cosa lloable, però se l’acusa de secretisme, d’haver fet tard en relació amb altres països i d’haver volgut negociar el preu massa a la baixa. Entre una cosa i l’altra, el fet és que ara hi ha molta demanda i molt poca oferta. Falta molt per aconseguir la immunitat, caldrà paciència i, sobretot, cal recordar que fins que la vacunació no arribi a tot el món ningú estarà segur. La immunitat, com la ciència, ha de ser global perquè sigui efectiva.