14/2: Tots iguals?

Em costa imaginar que hi hagi algú a Catalunya que consideri sincerament que li és exactament igual quin govern del país surti de les eleccions d’aquest diumenge. Que cregui que el resultat electoral no afecta en res la seva vida quotidiana, les seves conviccions o els seus interessos i que no hi hauria cap diferència entre que en sortís un govern de Vox o un de la CUP, per dir només els que es consideren convencionalment els punts més allunyats en l’espectre polític. Per tant, qui avui tingui la temptació de no anar a votar perquè diu que tots són iguals i que, per tant, el resultat no importa crec que fa servir un argument diferent del que són les seves motivacions reals: la decepció, el dubte o fins i tot l’emprenyament amb aquells a qui consideraria més pròxims als seus interessos i a les seves idees. No, no crec que siguin tots iguals. Ni que el resultat sigui indiferent, en el fons, per a ningú. I, per tant, crec que molts d’aquests abstencionistes de conjuntura acabaran anant a votar, no tant a favor d’algú, sinó en contra d’algú altre. Més que per premiar-ne uns amb entusiasme, perquè saben que hi ha opcions clarament pitjors. Certament, no és un argument gaire positiu per anar a votar. Però potser és un argument poderós per no abstenir-se.