De dies dels Innocents, l’any n’és ple

Hi havia una vegada un rei que, després de quedar demostrat que va amagar en un compte a Suïssa un regal de 65 milions d’euros que li havia fet un altre rei, ara volia tornar a casa i amb la paga de l’Estat.

Hi havia una vegada uns partits que es van presentar a unes eleccions demanant la majoria absoluta, i quan la van tenir no es posaven d’acord i va anar d’un pèl que no acaben forçant unes eleccions anticipades. I també hi havia un president a l’exili que va ser detingut a Itàlia. Alguns mitjans van preparar un "especial extradició", però al final, no. És a dir, al final, aquesta vegada, tampoc. Esclar que per innocentada política, la d’un president que va venir de Madrid a reunir-se en una taula de diàleg, però a mitja tarda se’n va anar al bar a dialogar amb un company de partit i que tothom ho veiés.

També hi va haver, una vegada, un candidat a la presidència del Barça que va assegurar que era més fàcil que Messi es quedés si ell guanyava les eleccions perquè sabia com fer-ho per convence'l. El candidat va guanyar però Messi se’n va anar.

I en un país molt llunyà, hi va haver el cas d’un president que va retirar les seves tropes d’un altre país molt llunyà, i va dir als periodistes que enlloc estava escrit que els talibans tornessin al poder, perquè l’exèrcit afganès tenia força aèria i 300.000 soldats ben equipats. Cinc setmanes més tard, els talibans van entrar a Kabul sense gaires entrebancs i van prendre el poder.

I ara seiem a esperar quina innocentada ens porta el nou dia.