CORRENTIA

És en dies com avui que...

Una fotografia publicada a arabalears.cat el dia 17 d’aquest mes il·lustrava una peça periodística titulada “ El PP escenifica el viatge cap al ‘centre reformista’”. Hi apareixien, al costat de Company, l’exbatlle de Palma i novament candidat Mateo Isern, que fa tan bones miques de pinyons xapats amb gent de Vox; l’exbatlle de Palma i exsenador Joan Fageda Aubert, natural d’Olot, a la Garrotxa, i Rosa Estaràs. Una de les qüestions que més encallen el PP és la llengua, tema sobre el qual no sabem si tenen idees clares però no tenen clar com disfressar-les, o si les seves idees estan tan embullades com la seva presentació.

Però no sempre ha estat així. La llengua ocupa un lloc digne a l’Estatut (designada com a pròpia de les Illes Balears) perquè els dirigents del PP, en redactar-se, eren persones amb més coneixement que les que varen venir després, en general. M’ho han recordat les presències més veteranes de la foto (Fageda i Estaràs), que no varen crear problemes amb la llengua perquè en tenien les coses clares. (Un parèntesi per recordar el silenci vergonyant de Fageda quan Catalunya i la llengua catalana han estat objecte de tota casta d’ultratges pels seus camarades.) Per damunt de tots ells, persones com Gabriel Cañellas afavoriren alhora el país i el que ja és la seva memòria. En aquests assumptes, qui no el recorda amb respecte entre els Bauzá & Company? Matas també eludí l’enfrontament i es va saber imposar a intents segregacionistes de gent que prenia comandament del que ja començava a deixar de ser 'es partit' i es convertia en el 'partido'. Amb en José Ramón Bauzá les coses rodolaren fogosament cap a la guerra lingüística. Aquest seu 'modus operandi', que va causar la derrota més aparatosa i humiliant al seu propi partit, ara li dona crèdits per intervenir en taules rodones sobre educació, en representació de Ciutadans. (En un col·loqui a la televisió pública andalusa, va lamentar que a Andalusia no s’ensenyàs que el primer home a posar peu a la Lluna va ser... Louis Armstrong.)

Tot plegat és un galimaties, en el qual ressalten les veus dels més ignorants. El viatge al centre reformista no es pot fer amb aquestes beaces. El país es farà i progressarà segons ho faci la seva cultura: i la llengua n’és pedra de toc. En dies com avui, s’ha de tenir especialment en compte.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF