Directora d’Hisenda i Pressupost del Consell de MallorcaEls dies més difícils com a directora en el Consell de Mallorca. Quan vaig acceptar el càrrec, m’esperava sortir als mitjans alguna vegada. Però, per increïble que sembli, he estat protagonista d’un debat sobre agressions masclistes. I un vídeo ha anat de mòbil en mòbil per jutjar si la mà d’un company es reposava o no sobre el meu cul.
Un dels dies més importants de l’any per a mi: el dia que presentam els pressupostos públicament. Són diners de tots els mallorquins i mallorquines i, per tant, més necessari és que la feina sigui impecable i s’expliqui bé. Era, a més, la primera vegada que sortiria a respondre preguntes dels periodistes, a iniciativa del meu conseller (home) i del secretari tècnic (home), que cerquen constantment la manera de posar-me en valor i reconèixer-me l’esforç i la feina.
Abans de començar la roda de premsa, un company va tocar l’esquena del secretari tècnic i a mi quan caminàvem cap a la tarima com a símbol de suport, amb la mala sort que des d’alguns seients va fer la sensació que m’havia tocat el cul intencionadament. Una periodista, des del seu compte personal a xarxes, va denunciar els fets (sé bé que amb tota la seva bona intenció del món). De fet, l’aplaudesc per això, perquè durant molt de temps aquestes coses s’han passat per alt.
Però, clar, les xarxes poden ser perilloses. I aquella publicació es va anar compartint entre persones que demanaven noms, entre persones que els donaven sense respectar la seva decisió de no fer-ho per protegir-me. Es va dir fins i tot que hi havia un vídeo en què es podia comprovar. Ara bé, sens dubte, el realment greu fou que mitjans de comunicació publicaren articles al dia següent sense haver parlat amb mi.
A la primera persona que em va preguntar, li vaig contestar que segur que no anava per mi. Impossible, me n’hauria adonat. Però a poc a poc vaig començar a sentir-me petita. No sabia què fer, ni com actuar. Vaig arribar a dubtar si era vera. Vaig qüestionar-me si m’havia equivocat no posant-me una jaqueta que m’hagués tapat el cul. Fins que vaig veure les imatges i vaig comprovar que efectivament el meu company no m’havia agredit en cap moment. Jo, a més d’un càrrec públic, som una més de les que hem patit agressions. Denunciar-les no ha estat senzill i curar les ferides, encara manco. Fa ja molts d’anys que cerc estar envoltada de persones, homes i dones, per les quals em sent respectada i valorada. I tenc la gran sort i fortuna d’aconseguir-ho, tant amb la meva família, com amb els meus amics i amigues, com a la meva actual feina, on form part d’un equip humà formidable (tant polítics com tècnics).
Crec que el feminisme també passa per anar alerta amb el que denunciam pel nostre compte, malgrat que ho facem amb la millor intenció. Passa per escoltar sempre les dones que puguin estar patint i estar al seu costat fent tota la feina necessària perquè tinguin el coratge de denunciar i protegir-se. Però també passa per entendre que és potestat de la dona valorar els fets que visqui ella. I també crec que el feminisme passa per posar en valor aquells homes que no fan cap diferència per raó de sexe i també fan feina per la igualtat d’oportunitats. Cal defensar aquells que són acusats injustament, perquè l’única cosa que s’aconsegueix és llevar credibilitat als relats de les víctimes reals de la violència masclista.
Però de tot això en trec coses positives: admir i valor molt tant la valentia de la directora del mitjà de comunicació a l’hora de decidir publicar una rectificació després d’haver parlat amb mi com la de la periodista, tant per publicar el tuit com per esborrar-lo, fets que, a més, demostren la seva qualitat humana i humilitat. També agraesc el suport rebut. M’ha ajudat a no callar i a ser valenta. Crec que, d’això, n’hem après tots i totes les implicades. Només em sap greu que encara a dia d’avui el Diari de Balears es mantingui en la mateixa posició i n’hagi fet una segona publicació utilitzant un tuit del meu compte personal.
Decidesc quedar-me amb la part bona i continuaré confiant que som molts més els i les que volem i lluitam per una societat millor, en la qual el maltractament i la infravaloració de la dona (i de qualsevol persona) no existeixin. Mentrestant, continuarem lluitant.
