19/05/2021

Déu i l'infern

1 min

Antoni Parera Fons va musicar –per més que aquest verb sigui insuficient– una obra d’orfebreria literària de Margaret Yourcenar, Les trente-trois noms de Dieu, que es va poder sentir fa uns anys a l’església de Sant Felip Neri, de Palma, amb l’autor de la partitura acompanyant al piano el baríton José Van Dam. Es pot trobar en CD, i qui ho faci entendrà que, tan alta com la fe, és la sensibilitat de Yourcenar per rastrejar el prodigi en la vida quotidiana. Segons l’escriptora, Déu és “la mar al matí”, o “La mirada / i allò que mira”, “Tenir son / en un llit”, “Renou de la font / a les roques, / sobre les lloses de pedra”... I fins a trenta-tres. El lector comprendrà que haurien pogut ser més, bastantes més, segons les vivències de cadascú. Aquell concert va transcendir la substància de la poesia i de la música, va ser un altre nom de Déu.

No sé si algú ha fet la llista dels noms de l’infern. Per si de cas, li demanaria que tengués en consideració aquest instant: “Esperar que el pare, / que ara degolla la mare, / et degolli a tu”. Déu, el cel, l’infern... sempre els tenim just devora.

Guillem Frontera és escriptor

stats