Deu anys del 15-M: diaris cínics o endevins?

Es compleixen deu anys del 15-M, una jornada de protestes contra les mesures d'austeritat i amb la voluntat d'assaltar el cel que va cristal·litzar en la creació de Podem, la seva posterior entrada a les institucions polítiques i, finalment, al govern espanyol en qualitat de soci del PSOE. Deu anys donen per a molt, o per a molt poc, si es tractava de rebentar el bipartidisme. Fa deu anys que tinc vint anys, podria cantar Serrat. En tot cas, Podem ha hagut de fer front a un relat extremadament hostil tant per part de la triple dreta mediàtica com d'El País.

L'aniversari justifica fer un viatge a les portades de l'època. L'endemà del 15-M, pocs diaris obrien amb aquelles marxes. El País era l'únic diari de Madrid que ho recollia ben gran en primera pàgina. "Els indignats surten al carrer", escrivia, i ho il·lustrava amb una fotografia protagonitzada per diverses dones, punys alçats. El titular d'El Mundo demostra una certa perplexitat: "Milers de persones citades per internet coregen «No els votis»". A part del somriure que s'esbossa davant la sorpresa que la gent no se cités per correu postal o trucada telefònica, sobta la neutralitat del titular. Dos dies més tard, el titular d'obertura ja era "Rajoy defensa els polítics enfront del «No ens representen»". I tot just l'endemà: "El govern permet la manifestació prohibida i el PSOE abraça la protesta". Com es veu, no va passar ni una setmana perquè una gent convocada per internet passés a ser un ariet del vell PSOE. Deixo a consideració del lector si es va tractar de l'enèsim cas de suspicàcia extrema de la triple dreta mediàtica contra tot el que desprengui ferum de progressisme o, senzillament, d'un ull clínic excel·lent sobre el destí d'aquella efervescència indignada, un cop en baixés l'escuma.